EL TRIPARTIT DEL psoe

EL TRIPARTIT DEL psoe

El tripartit de l’espanyolisme, amb el seu lema de “La Catalunya que sap on va”, avança marcant el pas i al so del nacional-imperialisme espanyol del psoe, cap a la destrucció de la Catalanitat i l’augment indefinit del saqueig espoliador de Catalunya.

Tot i que el lema “que sap on va” sigui pròpiament dels montilles, s’ha fet extensible al conjunt del tripartit, atès que els saures i els carod-puigcercosos no són res més que els seus escolanets. Els saures, autèntics estiracordetes, porten els asperges de l’aigua beneita, i els carod-puicercosos, com a bons turiferaris, l’encenser.

El tripartit esquerranós, que no d’esquerres, en el seu zel de majordom del colonitzador espanyol i amarat d’odi a lo catalanesc, està arribant a uns extrems que, en certs aspectes – quina aberració! – supera fins i tot als franquistes servidors del dictador sanguinari espanyol.

Com a mostra uns exemples: 1er. Als anys seixanta la tve a Miramar era del Barça, ara la tve3 és antibarcelonista. Tots els comentaris que fan del Futbol Club Barcelona són negatius i desestabilitzadors. Mai han dit ni diran que el Barça, entre altres coses, és l’únic equip del món que sempre juga a l’atac, contra tothom i arreu. És l’únic que sempre cerca l’espectacle i el bon futbol. Aquest fet només té una mitja excepció que és la primera part del Barça-madrid del desembre del 2003.

Realment el Futbol Club Barcelona és una metàfora de Catalunya. Positivisme, creativitat, construcció, res de subvencions, etc.

2on. Ja fa 5 mesos que es van inaugurar els 10 quilòmetres que separen Alcover del Burgà de Reus, fets per la Generalitat; doncs bé, els expropiats propietaris encara no han cobrat, no saben quan cobraran, i, últimament, ja no saben ni si cobraran la indemnització. Per cert, tots tres municipis afectats – Alcover, La Selva del Camp i Reus – estan governats pels montilles.

3er. Tot i que la Unió Europea ha declarat improcedent el cobrament de 2’40 cèntims sobre el gasoli, el tripartit de la voracitat insaciable ho segueix fent, passant-se per l’arc del triomf la resolució europea. Fot-li que són catalans!

4rt. El greuge, cada vegada més amenaçador, de fer-nos pagar hospital i fàrmacs; mentre a espanya, amb els nostres diners, es poden operar la titola de franc.

5è. Mossos d’esquadra amb cotxes camuflats perseguint infractors per les carreteres, per satisfer l’afany recaptatori del tripartit del nepotisme exacerbat.

6è. Els sous que cobren els membres “tripartits” als ajuntaments és indecent i escandalós, i, sobretot, molt d’esquerres. El cas de l’Ajuntament de Tarragona, per exemple, és intolerable.

7è. Impostos de successió i de donació que, per cert, són molt equitatius i equànims; ho són tant que els rics saben perfectament com saltar-se’ls. A espanya, naturalment, aquests impostos no existeixen. Ací no puc silenciar, encara que em dolgui, una altra aberració forçada: si no foragitem el tripartit, espanya encara ens haurà de venir a salvar de la Generalitat. Qui m’ho havia de dir quan a la gran manifestació de la traïdora Assemblea de Catalunya, del 8-2-1976, cridava Estatut d’Autonomia!

8è. Parlant de memòria històrica, a veure si tenen la mínima decència de treure de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona, la mamarratxada de “monument” i de inscripció vergonyant que, per a més “inri”, és una autèntica befa als màrtirs catalans dels bombardejos franquistes. Era millor abans que no hi havia res de res.

Hi ha més exemples, però en un article no hi caben.

És cert, el tripartit sap on va. Cap a l’extermini de la Nació Catalana i l’empobriment sistemàtic dels seus habitants, oferint-ho en safata als seus amos nacional-imperialistes. Els colonitzadors espanyols i els seus titelles col·laboracionistes han fet igual a tot arreu. Si en teniu algun dubte repasseu mentalment els països trepitjats i saquejats històricament per la bóta espanyola, i ho veureu clar. Aquest és el futur que els espera als nostres fills si no barrem el pas al funest i nefast tripartit del psoe.

Antoni Gomis

President de Catalunya Estat Propi

23 de novembre del 2008

SOBRE LES "MASSES"

SOBRE LES “MASSES”

La mentida historicista fabricada i divulgada pels marxistes, que les “masses” són el destacat protagonista de la història, ja no se la creu ningú; només algun fanàtic escadusser. Tanmateix però, ja fa més de setanta anys que, a Catalunya, va quedar ben desautoritzada.

Recordava Muñoz Espinalt que l’any 1937 a Canaletes, havia sentit explicar al mateix cònsol general de la URSS a la república espanyola, Vladimir Antonov Ovseenko (1884-1938), que ell mateix i sis camarades més, protagonitzaren la presa del Palau d’Hivern de Petrograd (després Leningrad i actual Sant Petersburg), i arrestaren el govern provisional el 1917. Un any més tard, per cert, fou “jutjat” i assassinat per trotskista.

La regla històrica de que les “masses”, per sí soles, no canvien, capgiren ni trastoquen mai res, té una excepció que la confirma: la presa de la Bastilla del 14 de juliol de 1789.

No hi ha, que se sàpiga, cap indici d’haver estat dirigida per algú o algun grup dirigent. És a dir que només la revolució francesa, la inicia el poble espontàniament.

Cal tenir en compte però, dues coses molt importants. La primera, remarcada per molts autors, és la influència exercida sobre la gent per part dels intel·lectuals de la Il·lustració: Voltaire, D’Alembert, Diderot, etc, i de Rousseau. A més de certs polítics com Mirabeau, que van anar creant el caliu i el clima propici per a la revolució.

La segona causa de la revolució, per a mi molt més decisiva que la primera, la provocà l’imperi britànic, 26 anys abans, amb el Tractat de parís del 10 de febrer de 1763, mitjançant el qual foragitava l’imperi francès d’Amèrica.

La batalla última i decisiva que lliuraren Gran Bretanya i frança pel domini de Nordamèrica, es lliurà a Les Planes d’Abraham, l’any 1759, molt a prop de la ciutat de Quebec.

El fet de perdre les riques colònies americanes, suposa pels francesos una gran davallada d’ingressos que els porta a la ruïna. Si a això hi sumem la vida luxosa, opulenta i d’esquena a la fam del poble, que segueix practicant l’aristocràcia, com si no hagués passat res, finalment determina, després de 26 anys, l’assalt popular a la fortalesa de la Bastilla, símbol del poder reial.

Per cert, això em fa pensar – amb molta honra de ser titllat de demagog (?) pels llepaculs del règim borbònic ubicats a Catalunya – en la fallida de la sanitat catalana i les despeses sumptuàries i absolutament innecessàries del titellam-col·laboracionista i de tota la casta de paràsits, inútils i manipuladors – sobretot la sectària i espanyolista “corpo” (corporació de ràdio i televisió) - que, com si fossin la cort de Versalles, actuen igual que els aristòcrates francesos. Abans de pagar les medicines hem de botar-los!

Així doncs, exposades les motivacions intel·lectuals i, sobretot famèliques, la revolució francesa és l’únic fet històric rellevant protagonitzat pel poble. Per cert, els que parlen de “massa” o “masses” mai se’n consideren membres. Ells sempre es postulen com a pastors, guies o conductors de la “massa”.

A Catalunya, als anys seixanta i setanta del segle passat, l’assumpció acrítica i dogmàtica de la mentida historicista, que encara estem patint en forma de quantitats ingents de catalans neutralitzats, desorientats i “perplexos”, arribà gairebé al paroxisme.

De fet, la conjuntura actual de contemplar i escoltar com un enze, que qualsevol titella-col·laboracionista o manipulador cuní et diguin que plou, mentre se’t pixen a la boca, en gran part és deguda a la suma de la fe per les “masses” més el 3er punt de l’esclau:

“Negar que entre els seus puguin sorgir personalitats innovadores i alliberadores”.

Mentre seguim silenciant, menyspreant o bescantant als dirigents patriòtics de debò, i a les personalitats històriques veritablement nostres, tot creient amb les “masses”i amb els seus gurus, no deixarem de ser res més que una colònia cada cop més indigna i saquejada . Això sí, amb molta faramalla, focs artificials, ridícules escenes de perdó, poc pa i més circ, i moltes tómboles electoralistes.

Antoni Gomis

President de Catalunya Estat Propi

2 de novembre de 2008

www.catalunyaestatpropi.blogspot.com

catalunyaestatpropi@gmail.com