AL MEU ONCLE JOSEP
Quan els “blitz” de la Lutwaffe alemanya l’any 1940, convertien una part d’Anglaterra en un autèntic infern, on ciutats com Londres i Coventry eren castigades de forma exhaustiva, amb milers i milers de bombes, Winston Churchill, en veient que la por i la desmoralització s’apoderaven dels seus compatriotes, va sentir el deure d’adreçar-s’hi a fi i efecte de remuntar el seu ànim alacaigut. El seu famós discurs del 18-6-1940, en plena Batalla d’Anglaterra, “Blood, Sweat and Tears” (Sang, suor i llàgrimes), ha passat a la història de la Segona Guerra Mundial com una de les fites més grans d’aquesta contesa. Aquesta cèlebre locució que es pot sentir a les “Cabinet War Rooms” de Londres, el soterrani que feia de quarter general del exèrcit britànic, té una part transcendental, de fet la més punyent, que ens assenyala directament a nosaltres els catalans, i especialment als barcelonins, per a punxar l’amor propi dels anglesos.
Traduït del anglès: “ No vull menystenir la severitat del càstig que cau damunt nostre, però confio que els nostres compatriotes seran capaços de resistir com va ser-ho el valent Poble de Barcelona”.
Aquestes paraules donen la dimensió exacta de l’abast de l’atrocitat que l’aviació feixista italiana, amb base a Mallorca, cometé contra la població catalana; per cert això fou possible perquè el ministre socialista indalecio prieto, anticatalà visceral, avortà la reconquesta de la illa balear, escanyant de reforços i subministraments a l’expedició catalana del capità Bayo.
Era la primera vegada en tota la història de la humanitat, que els pobles i ciutats es convertien en poblacions obertes i els seus habitants bombardejats des de l’aire, sense cap mena d’objectiu militar que ho fes mínimament explicable. El terrorisme, la crueltat i la monstruositat de matar gent civil catalana, ho avalen les paraules del Pandit Jawarhalhal Nehru, el primer president de la República de la India: “Els bombardejos de Barcelona, una cosa horrible que mai més no oblidaré”.
Aquests horribles bombardejos no s’aturaren ni davant de la protesta oficial, que el secretari d’estat dels Estats Units Cordell Hull formulà: “ En aquesta ocasió, quan la pèrdua de vides humanes entre la població civil no combatent és, potser, la més gran de la història, crec que estic parlant en nom de tots els nord-americans, quan expresso un sentiment d’horror per tot el que ha succeït a Barcelona, i quan manifesto la profunda esperança que en el futur, els centres de població no seran ja objecte de bombardejos militars des de l’aire”.
Els tres dies més esgarrifosos de bombardejos a Barcelona, foren els 16,17 i 18 de març de 1938, ara fa 70 anys. El meu oncle Josep Ollé i Ribé fou assassinat el dia 17. El seu diari personal s’acaba el dia 16. Només tenia 21 anys d’edat i estava ple de vida i d’il·lusions; treballava en un forn , feia d’infermer voluntari als hospitals, tocava la trompeta en una orquestra, era un gran aficionat a l’astronomia – tenia tots els llibres del gran astrònom Comas i Solà – i, entre altres coses, era un autèntic model pels seus germans. Vivia amb els seus pares ( els avis Joan i Josepa ) i els seus germans ( els oncles Joan i Jordi i ma mare Remei ) al carrer Feliu Casanova de Sants. L’oncle Josep s’havia traslladat tot sol, de La Riba a Barcelona un temps abans, i quan va poder aconseguir les condicions adequades, la resta de la família, excepte la seva germana gran ( la padrina Teresa), es reuniren amb ell, que era el segon dels germans, a Barcelona.
El fatídic dia 17 de març de 1938 sortí de casa, com cada dia de bon matí, per anar a treballar i ja no el van veure mai més. El seu cos va quedar completament desintegrat. El meu avi va recórrer cel i terra però no en va trobar ni rastre; fins i tot va examinar fileres de sabates per si hi havia les seves. Res, com si se’l hagués empassat la terra.
Després de 70 anys encara no hi ha un lloc decent, a Barcelona, on poder honorar-lo.
En homenatge – IN MEMORIAM – al oncle Josep en el LXXè aniversari de la seva mort. En pau descansi. Lloança eterna.
Antoni Gomis
28 de març de 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com
diumenge, 30 de març del 2008
dissabte, 29 de març del 2008
ESTAT PROPI. L'ESTRATÈGIA V
ESTAT PROPI. L’ESTRATÈGIA V
L’estratègia correcta, operativa i viable que ens ha de dur a la consecució de L’ESTAT PROPI per Catalunya - Països Catalans, és la que s’estructura sobre la base de dos pilars fonamentals: Front intern i Front extern.
Front intern: Direcció, organització, implementació, realització i consolidació de la lluita patriòtica, l’agitació política i la sacsejada mental – qüestionant, convencent, motivant, il·lusionant i engrescant als catalans (d’origen i d’adopció) -, en el sí del
nostre Poble; així com posar en evidència i combatre dialècticament, amb fermesa caracterològica - denunciant, desemmascarant, desautoritzant, ridiculitzant i neutralitzant - als enemics de la Independència dels Països Catalans , a fi i efecte de vertebrar i canalitzar tota l’energia política catalana, en pro d’un únic objectiu: L’assoliment del nostre ESTAT PROPI.
Front extern: Internacionalització del nostre Plet i establiment d’aliances amb els Estats Units de Amèrica. Sense el suport, el reconeixement i el vistiplau de la primera potència del món, la consecució del nostre ESTAT PROPI és impossible. Amb el recolzament dels USA, la NATO impedirà que el regne d’espanya i la república francesa ho avortin, i la Unió Europea ens acceptarà com a membre de Ple Dret. D’altra banda, el Vaticà s’hi resignarà i, com sempre, intentarà salvar-ne els mobles, però això ja és un altre tema.
I aconseguir-ho, no us penseu que sigui tantíssim difícil; no més depèn de nosaltres. Ara com ara ho fem quasi tot malament, i ho tenim gairebé tot en contra i, no obstant, l’independentisme sociològic no para de créixer.Com a mostra un exemple: Tots els grans mitjans de manipulació en català (els altres deixem-ho córrer), estan en contra del nostre ESTAT PROPI - des de la sectària i anticatalana “teletres” fins al diari Avui, passant per El Punt, Catalunya Ràdio o RAC1 –, i en canvi, el nombre de catalans que volem la Independència Nacional no para d’augmentar. D’un temps ençà ja no ens perpetren ni estadístiques trucades. Han arribat a la conclusió que, com diuen els seus amos colonitzadors: “Vale más no meneallo”. Fent les coses bé ho aconseguirem.
Pot ser algú trobarà exagerat que, per exemple, els diaris Avui o El Punt siguin titllats de mitjans de manipulació, o de estar en contra del nostre ESTAT PROPI. Doncs bé, ho tenen molt fàcil: Que publiquin la sèrie sobre l’estratègia per L’ESTAT PROPI a partir d’aquest 5è article. Ambdós mitjans tenen una legió de col·laboradors habituals que hi estan en contra, per tant podrien fer una excepció, i, en pro de la llibertat d’expressió i de la democràcia, fer vaga de censura quinzenal de mitja pàgina.
En un altre ordre de coses, i més que res per clarificar els conceptes, recordem les paraules del nostre President màrtir Lluís Companys que, tot i no ser independentista, més o menys va afirmar: “Per les altres causes justes de la humanitat hi ha tot el món, però Catalunya no més ens té a nosaltres”. Així doncs, tot aquell que, des dels seus prejudicis i/o apriorismes ideològics, religiosos o de “pose”, afirma que L’ESTAT PROPI pels Països Catalans s’ha d’omplir de contingut social, religiós, tardohippy o esotèric - com si alliberar-se d’un robatori immens no fos prou just i necessari - adjuntant-li qualque “crossa” en forma de “isme” condicional, ja sigui el socialisme, el catolicisme, el multiculturalisme, el situacionisme o el “bonisme” antiamericà i “marihuaner”, no vol l’ESTAT PROPI, vol l’”isme”. O més ben dit, ni això; és un torracollons esgarriacries dels que, per desgràcia, en aquests verals n’estem tant ben assortits.
Ho demostra l’afirmació contundent i definitiva que Salvador Seguí (Tornabous 1886-Barcelona1923) el “ Noi del Sucre” – gran líder anarcosindicalista -, féu en un míting: “ Amb la Independència de Catalunya, els obrers no hi tenim res a perdre, ans al contrari”.Perquè, em voleu dir, per exemple, quines polítiques “socials”, fetes, això si, per governs esquerranosos que se’n omplen la boca , són aquestes en les quals les vídues catalanes cobren menys de 350 euros al mes, quan el salari mínim està a 600? Quina persona pot viure dignament amb 300 euros al mes?
Tot el que no sigui concentrar la nostra energia política en l’únic objectiu de l’ESTAT PROPI per la nostra Nació, és dispersar-la i malmetre-la; perquè tal i com deia el professor Muñoz Espinalt, els “ismes” no són res més que paranys del colonitzador.
Antoni Gomis
28 de març de 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com
L’estratègia correcta, operativa i viable que ens ha de dur a la consecució de L’ESTAT PROPI per Catalunya - Països Catalans, és la que s’estructura sobre la base de dos pilars fonamentals: Front intern i Front extern.
Front intern: Direcció, organització, implementació, realització i consolidació de la lluita patriòtica, l’agitació política i la sacsejada mental – qüestionant, convencent, motivant, il·lusionant i engrescant als catalans (d’origen i d’adopció) -, en el sí del
nostre Poble; així com posar en evidència i combatre dialècticament, amb fermesa caracterològica - denunciant, desemmascarant, desautoritzant, ridiculitzant i neutralitzant - als enemics de la Independència dels Països Catalans , a fi i efecte de vertebrar i canalitzar tota l’energia política catalana, en pro d’un únic objectiu: L’assoliment del nostre ESTAT PROPI.
Front extern: Internacionalització del nostre Plet i establiment d’aliances amb els Estats Units de Amèrica. Sense el suport, el reconeixement i el vistiplau de la primera potència del món, la consecució del nostre ESTAT PROPI és impossible. Amb el recolzament dels USA, la NATO impedirà que el regne d’espanya i la república francesa ho avortin, i la Unió Europea ens acceptarà com a membre de Ple Dret. D’altra banda, el Vaticà s’hi resignarà i, com sempre, intentarà salvar-ne els mobles, però això ja és un altre tema.
I aconseguir-ho, no us penseu que sigui tantíssim difícil; no més depèn de nosaltres. Ara com ara ho fem quasi tot malament, i ho tenim gairebé tot en contra i, no obstant, l’independentisme sociològic no para de créixer.Com a mostra un exemple: Tots els grans mitjans de manipulació en català (els altres deixem-ho córrer), estan en contra del nostre ESTAT PROPI - des de la sectària i anticatalana “teletres” fins al diari Avui, passant per El Punt, Catalunya Ràdio o RAC1 –, i en canvi, el nombre de catalans que volem la Independència Nacional no para d’augmentar. D’un temps ençà ja no ens perpetren ni estadístiques trucades. Han arribat a la conclusió que, com diuen els seus amos colonitzadors: “Vale más no meneallo”. Fent les coses bé ho aconseguirem.
Pot ser algú trobarà exagerat que, per exemple, els diaris Avui o El Punt siguin titllats de mitjans de manipulació, o de estar en contra del nostre ESTAT PROPI. Doncs bé, ho tenen molt fàcil: Que publiquin la sèrie sobre l’estratègia per L’ESTAT PROPI a partir d’aquest 5è article. Ambdós mitjans tenen una legió de col·laboradors habituals que hi estan en contra, per tant podrien fer una excepció, i, en pro de la llibertat d’expressió i de la democràcia, fer vaga de censura quinzenal de mitja pàgina.
En un altre ordre de coses, i més que res per clarificar els conceptes, recordem les paraules del nostre President màrtir Lluís Companys que, tot i no ser independentista, més o menys va afirmar: “Per les altres causes justes de la humanitat hi ha tot el món, però Catalunya no més ens té a nosaltres”. Així doncs, tot aquell que, des dels seus prejudicis i/o apriorismes ideològics, religiosos o de “pose”, afirma que L’ESTAT PROPI pels Països Catalans s’ha d’omplir de contingut social, religiós, tardohippy o esotèric - com si alliberar-se d’un robatori immens no fos prou just i necessari - adjuntant-li qualque “crossa” en forma de “isme” condicional, ja sigui el socialisme, el catolicisme, el multiculturalisme, el situacionisme o el “bonisme” antiamericà i “marihuaner”, no vol l’ESTAT PROPI, vol l’”isme”. O més ben dit, ni això; és un torracollons esgarriacries dels que, per desgràcia, en aquests verals n’estem tant ben assortits.
Ho demostra l’afirmació contundent i definitiva que Salvador Seguí (Tornabous 1886-Barcelona1923) el “ Noi del Sucre” – gran líder anarcosindicalista -, féu en un míting: “ Amb la Independència de Catalunya, els obrers no hi tenim res a perdre, ans al contrari”.Perquè, em voleu dir, per exemple, quines polítiques “socials”, fetes, això si, per governs esquerranosos que se’n omplen la boca , són aquestes en les quals les vídues catalanes cobren menys de 350 euros al mes, quan el salari mínim està a 600? Quina persona pot viure dignament amb 300 euros al mes?
Tot el que no sigui concentrar la nostra energia política en l’únic objectiu de l’ESTAT PROPI per la nostra Nació, és dispersar-la i malmetre-la; perquè tal i com deia el professor Muñoz Espinalt, els “ismes” no són res més que paranys del colonitzador.
Antoni Gomis
28 de març de 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com
MANIFEST EN PRO DE LES RELACIONS CATALUNYA-ESTATS UNITS D'AMERICA
1r
L’estat espanyol va prohibir el partit de futbol amistós Catalunya-USA, per impedir la bona sintonia entre ambdues nacions; i la projecció i ressonància internacionals, que l’esdeveniment representava per a la nostra Nació.
2n
L’estat espanyol fomenta, promociona i potencia l’anti-nordamericanisme als Països Catalans, per retardar tant com pugui, la consecució del nostre inevitable ESTAT PROPI dins de la Unió europea.
3r
L’estat espanyol sap molt bé que sense el vistiplau i/o el recolzament de la primera potència del món, mai tindrem el nostre ESTAT PROPI. Encara que una majoria folgada de catalans l’exigeixi.
4t
Els Estats Units han alliberat, per activa – Woodrow Wilson l’any 1918 –, i per passiva – les nacions sotmeses a la URSS -, molts països d’Europa al llarg del segle XX. I ara al XXI estan a punt de fer-ho amb Kosovo.
5è
En un futur, sempre valdrà més ser un ESTAT aliat dels USA, que uns esclaus colonitzats per Espanya i França. És de forassenyats seguir directrius contràries.
6è
El pare de l,actual president Busch va afirmar: la política exterior dels USA, no és fa a remolc del nombre de manifestants antiamericans que surten als carrers de Barcelona. Exemple paradigmàtic de falsa ruta.
7è
Bill Clinton, en la conferència pronunciada al Palau de congressos de Catalunya va afirmar: El món serà català o talibà. Els mitjans de manipulació hi van passar de puntetes, o ho varen censurar. I els nostres representants polítics ho silenciaren.
CATALUNYA ESTAT PROPI
4 de gener de 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com
L’estat espanyol va prohibir el partit de futbol amistós Catalunya-USA, per impedir la bona sintonia entre ambdues nacions; i la projecció i ressonància internacionals, que l’esdeveniment representava per a la nostra Nació.
2n
L’estat espanyol fomenta, promociona i potencia l’anti-nordamericanisme als Països Catalans, per retardar tant com pugui, la consecució del nostre inevitable ESTAT PROPI dins de la Unió europea.
3r
L’estat espanyol sap molt bé que sense el vistiplau i/o el recolzament de la primera potència del món, mai tindrem el nostre ESTAT PROPI. Encara que una majoria folgada de catalans l’exigeixi.
4t
Els Estats Units han alliberat, per activa – Woodrow Wilson l’any 1918 –, i per passiva – les nacions sotmeses a la URSS -, molts països d’Europa al llarg del segle XX. I ara al XXI estan a punt de fer-ho amb Kosovo.
5è
En un futur, sempre valdrà més ser un ESTAT aliat dels USA, que uns esclaus colonitzats per Espanya i França. És de forassenyats seguir directrius contràries.
6è
El pare de l,actual president Busch va afirmar: la política exterior dels USA, no és fa a remolc del nombre de manifestants antiamericans que surten als carrers de Barcelona. Exemple paradigmàtic de falsa ruta.
7è
Bill Clinton, en la conferència pronunciada al Palau de congressos de Catalunya va afirmar: El món serà català o talibà. Els mitjans de manipulació hi van passar de puntetes, o ho varen censurar. I els nostres representants polítics ho silenciaren.
CATALUNYA ESTAT PROPI
4 de gener de 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com
dimecres, 5 de març del 2008
ESTAT PROPI. L'ESTRATÈGIA IV
ESTAT PROPI. L’ESTRATÈGIA IV
I ara ve aquella pregunta tant nostrada: Qui hi ha al darrere d’aquests escolanets de la “Plataforma pel Dret de Decidir”?, o com deia el Kulak de Llofriu - Josep Pla, qui la paga la festa? Perquè, qui té el poder de convocatòria i la capacitat per mobilitzar més de 500.000 catalans? La “ Bernadeta” Sabata? Pot ser si que tenim una Cleòpatra i no ens en havíem assabentat!
No, la cosa és més lògica i “terrenal”. Ben mirat però, és allò de sempre, la coca-cola i la pepsi-cola; és a dir, crear la pròpia “competència” abans que en sorgeixi una de debò. Aleshores preparen, potencien i esbomben els seus rabadans (i rabadanes), i silencien, de forma draconiana i des de fa més de 25 anys, la única força objectivada, i amb caràcter directiu, cap a l’ESTAT PROPI que, com va dir fa molts anys Joan Triadú, els esglaia: L’Espinaltisme.
Així doncs tenim que, al darrere de la plataforma dels escolanets hi ha el CIEMEN (Centre internacional Escarré per les minories ètniques i nacionalitats ) i Òmnium Cultural; entre ambdós feus catalanistes dominen més de 700 entitats, i per tant poden mobilitzar aquesta enorme quantitat de gent en una manifestació. El gran manifasser és Aureli Argemí, ex monjo de Montserrat i ex secretari de l’abat Aureli M. Escarré, amo absolut del CIEMEN i autèntic “Pare Josep”- no surt mai a la palestra – del Catalanisme oficial.
Jordi Porta – ex Fundació Jaume Bofill -, com a president de Òmnium, és l’altre manipulador, però el seu “cul llogat” té data de caducitat. Col·labora amb ells, Jordi Sànchez – ex portantveu de la Crida i president de la Fundació Jaume Bofill –; per cert, si Guerau de Liost, el millor orador i mestre d’oradors en llengua catalana del segle XX, aixequés el cap i veiés que el president de la Fundació que duu el seu nom propugna, tàcticament, l’abandonament del català, tornaria a transir immediatament d’un atac de cor. Hi ha molts altres col·laboradors dels dos “rasputins” catalanistes, però són de menor importància.
La missió cabdal d’aquests servidors dels cacics del “règim” catalanista, en aquesta conjuntura política - autèntica cruïlla històrica transcendental per a la nostra Pàtria – és la de controlar-ho tot, i, com que la incertesa és tant gran, de moment cal aplicar la recepta lampedusiana; aquella que ideà Giuseppe Tomasi di Lampedusa, príncep de Lampedusa (1896-1957), en la seva novel·la “El Guepard”: Modificar quelcom – encara que sigui veure al Pare Carbassot manifestant-se pels carrers – perquè tot segueixi igual. I, evidentment, sense perdre de vista el seu objectiu fonamental, fer impossible la consecució de l’ESTAT PROPI per Catalunya - Països Catalans, que és el que vol el cacicat del Catalanisme. I perquè? Per interessos inconfessables, el principal dels quals és que, de moment, el Vaticà – per influència i pressió espanyoles i franceses- ho rebutja.
Per cert, com a propietari del temple expiatori de la Sagrada Família, el Vaticà permetrà que el túnel del ”AVE” el posi en perill sense dir res? Com és que els seus representants a Catalunya no s’exclamen ni s’esgargamellen i, sobretot, no posen el crit al cel?
Ara com ara, el cacicat catalanista no sap on és ni on va. El “imperio” els hi ha rebutjat les seves propostes encaixistes – com si no estiguéssim ben encaixonats des de fa 300 anys! -, i els ha llençat com un drap brut; estan desorientats i esmaperduts, completament “groggis”. Havien esmerçat tanta energia per reformar el regne d’espanya! Que càndids i pretensiosos! Que no ho sabien que els “pares del “imperio” estan encantats d’haver-se conegut tal com són, des de fa més de 500 anys? Que no ho veuen que aquests cafre-bàrbars no canvien mai? Actualment, els manefles catalanistes ja no més poden actuar en negatiu, exercint d’Anti-Estratègia per l’ESTAT PROPI, però motivar, il·lusionar i engrescar als catalans, engalipant-los com abans, ja no ho podran fer mai més.
Aquests “catalans exaltats”, tal i com els anomenava el professor Muñoz Espinalt, no resistiran gaire temps entre les “forques caudines” on han restat, aquí si, ben encaixats. El regne d’espanya, cada vegada més enravenat i superb, d’una banda, i l’embranzida per l’ESTAT PROPI, canalitzada i dirigida pels espinaltians, de l’altra.
Article homenatge - IN MEMORIAM - al professor Carles Muñoz i Espinalt en el XVè aniversari de la seva mort. El seu mestratge i el seu combat patriòtic són ben vius i amb més Futuritat que mai.
Antoni Gomis
14 de març de 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com
I ara ve aquella pregunta tant nostrada: Qui hi ha al darrere d’aquests escolanets de la “Plataforma pel Dret de Decidir”?, o com deia el Kulak de Llofriu - Josep Pla, qui la paga la festa? Perquè, qui té el poder de convocatòria i la capacitat per mobilitzar més de 500.000 catalans? La “ Bernadeta” Sabata? Pot ser si que tenim una Cleòpatra i no ens en havíem assabentat!
No, la cosa és més lògica i “terrenal”. Ben mirat però, és allò de sempre, la coca-cola i la pepsi-cola; és a dir, crear la pròpia “competència” abans que en sorgeixi una de debò. Aleshores preparen, potencien i esbomben els seus rabadans (i rabadanes), i silencien, de forma draconiana i des de fa més de 25 anys, la única força objectivada, i amb caràcter directiu, cap a l’ESTAT PROPI que, com va dir fa molts anys Joan Triadú, els esglaia: L’Espinaltisme.
Així doncs tenim que, al darrere de la plataforma dels escolanets hi ha el CIEMEN (Centre internacional Escarré per les minories ètniques i nacionalitats ) i Òmnium Cultural; entre ambdós feus catalanistes dominen més de 700 entitats, i per tant poden mobilitzar aquesta enorme quantitat de gent en una manifestació. El gran manifasser és Aureli Argemí, ex monjo de Montserrat i ex secretari de l’abat Aureli M. Escarré, amo absolut del CIEMEN i autèntic “Pare Josep”- no surt mai a la palestra – del Catalanisme oficial.
Jordi Porta – ex Fundació Jaume Bofill -, com a president de Òmnium, és l’altre manipulador, però el seu “cul llogat” té data de caducitat. Col·labora amb ells, Jordi Sànchez – ex portantveu de la Crida i president de la Fundació Jaume Bofill –; per cert, si Guerau de Liost, el millor orador i mestre d’oradors en llengua catalana del segle XX, aixequés el cap i veiés que el president de la Fundació que duu el seu nom propugna, tàcticament, l’abandonament del català, tornaria a transir immediatament d’un atac de cor. Hi ha molts altres col·laboradors dels dos “rasputins” catalanistes, però són de menor importància.
La missió cabdal d’aquests servidors dels cacics del “règim” catalanista, en aquesta conjuntura política - autèntica cruïlla històrica transcendental per a la nostra Pàtria – és la de controlar-ho tot, i, com que la incertesa és tant gran, de moment cal aplicar la recepta lampedusiana; aquella que ideà Giuseppe Tomasi di Lampedusa, príncep de Lampedusa (1896-1957), en la seva novel·la “El Guepard”: Modificar quelcom – encara que sigui veure al Pare Carbassot manifestant-se pels carrers – perquè tot segueixi igual. I, evidentment, sense perdre de vista el seu objectiu fonamental, fer impossible la consecució de l’ESTAT PROPI per Catalunya - Països Catalans, que és el que vol el cacicat del Catalanisme. I perquè? Per interessos inconfessables, el principal dels quals és que, de moment, el Vaticà – per influència i pressió espanyoles i franceses- ho rebutja.
Per cert, com a propietari del temple expiatori de la Sagrada Família, el Vaticà permetrà que el túnel del ”AVE” el posi en perill sense dir res? Com és que els seus representants a Catalunya no s’exclamen ni s’esgargamellen i, sobretot, no posen el crit al cel?
Ara com ara, el cacicat catalanista no sap on és ni on va. El “imperio” els hi ha rebutjat les seves propostes encaixistes – com si no estiguéssim ben encaixonats des de fa 300 anys! -, i els ha llençat com un drap brut; estan desorientats i esmaperduts, completament “groggis”. Havien esmerçat tanta energia per reformar el regne d’espanya! Que càndids i pretensiosos! Que no ho sabien que els “pares del “imperio” estan encantats d’haver-se conegut tal com són, des de fa més de 500 anys? Que no ho veuen que aquests cafre-bàrbars no canvien mai? Actualment, els manefles catalanistes ja no més poden actuar en negatiu, exercint d’Anti-Estratègia per l’ESTAT PROPI, però motivar, il·lusionar i engrescar als catalans, engalipant-los com abans, ja no ho podran fer mai més.
Aquests “catalans exaltats”, tal i com els anomenava el professor Muñoz Espinalt, no resistiran gaire temps entre les “forques caudines” on han restat, aquí si, ben encaixats. El regne d’espanya, cada vegada més enravenat i superb, d’una banda, i l’embranzida per l’ESTAT PROPI, canalitzada i dirigida pels espinaltians, de l’altra.
Article homenatge - IN MEMORIAM - al professor Carles Muñoz i Espinalt en el XVè aniversari de la seva mort. El seu mestratge i el seu combat patriòtic són ben vius i amb més Futuritat que mai.
Antoni Gomis
14 de març de 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com
ESTAT PROPI. L'ESTRATÈGIA III
ESTAT PROPI. L’ESTRATÈGIA III
Quant als escolanets de la plataforma pel “dret de decidir”, no se sap ben bé què, això de convocar els catalans a manifestar-se pels carrers, aproximadament cada 2 anys, amb consignes d’esplai parroquial perquè s’esbravin, és tant inoperant i eixorc com rentar el cap del ruc, si no va acompanyat d’un full de ruta de lluita diària i permanent. De fet l’enemic, constantment i en tots els fronts, fa tot el que pot per destruir i saquejar la Nació Catalana; no descansa ni el dia de Nadal.
El 18 de Febrer del 2006 la consigna de la “plataforma”era “som una nació”, és a dir que després de 28 anys i mig del “suárez cabró som una nació”, de la manifestació del Onze de Setembre de 1977 al passeig de Gràcia, hem perdut el “suárez” i el “cabró”. Com hem avançat eh? No correu tant que em marejo! Si això no és com fer donar tombs al ruc al voltant de la sínia, tot perdent catúfols i sense treure gens d’aigua, que baixi Déu i ho beneeixi; però, sobretot, que hi faci molt més que nosaltres!
En canvi, l’1 de desembre del 2007 la “plataforma”, sempre tant incisiva i radical – que tremoli l’enemic! -, ens convocà, a remolc de “renfe”, per “decidir sobre les infraestructures”; però aquest cop, els manifestants no li férem cas i tiràrem pel dret cap a l’ESTAT PROPI. L’enemic ho veié claríssim; recordeu la histèrica, cavernícola i “unagrandeylibre” editorial del diari “el pais” l’endemà?.
Vet ací doncs, que, amb aquests escolanets del “dret de decidir”, ja tenim el complement de l’Anti-Estratègia per l’ESTAT PROPI, en forma pseudo-independentista -més avall veurem com són activament contraris a la Catalanitat- per acompanyar als titelles-col·laboracionistes d’Esquerra i d’Iniciativa; per cert, aquests últims, autèntics estiracordetes del psoe, això de la iniciativa no saben ni que és, o, més ben dit, no més saben retallar-la i coartar-la.
Senyores i senyors de la “plataforma pel dret de decidir”: Què vol dir això de decidir sobre les nostres infraestructures?. Des de quan se li demana al lladre que, amb els diners que ens ha robat, ens deixi decidir què fer-ne d’una petita part?.
Què és aquesta collonada de demanar les balances fiscals?. Que no ho veieu, babaus de set soles, que el dia que us les donin seran falses? Encara no ho sabeu que els espanyols d’ofici sempre fan trampes i sempre menteixen? Sou masoquistes o imbècils? O és que preteneu passar temps i generar més frustració, enganyant als catalans amb falses i absurdes reivindicacions?.
Volem ser amos de casa nostra per decidir-ho tot. Des de les infraestructures viàries i ferroviàries, fins a la ubicació de la nostra ambaixada a Washington.
Volem L’ESTAT PROPI !, aquest és el mot d’ordre.
Però on, aquests escolanets del “dret de decidir”, arriben al súmmum de la perversitat, és en la tàctica desnaturalitzadora i descatalanitzadora que fomenten d’un temps ençà; que si el multiculturalisme – que sempre vol dir potenciar totes les cultures del món menys la nostra –ens farà lliures, que si per assolir la Independència hem d’abandonar la “mania” de parlar sempre en català –, per cert, això ja li vaig sentir a Jordi Sànchez, ex portantveu de la Crida, fa uns 10 anys al local “Via Fora” de Gràcia -, que si patriotisme – no més el català, és clar – rima amb fexisme , etc.,etc.
Van tant d’acord i de bracet amb el titellam-col·laboracionista, a l’hora de xumar de la mamella catalana, que la “Bernadeta” portantveu dels escolanets (Mònica Sabata), en un d’aquests corrals de gallines que, partits parlamentaris i entitats subvencionades, fan de tan en tan, més o menys va declarar: Les sinergies entre els polítics i els agents socials, ens faran assolir grans fites. A mi, digueu-me malpensat, però això de les “sinergies” em sona a tràfic de culs llogats i d’estómacs agraïts. De fet, la tal Sabata, després de plegar del CIEMEN, l’endemà mateix ja tenia “menjadoreta” a Unescocat.
I, naturalment, també s’entenen i estan d’acord, titelles-col·laboracionistes i escolanets, en la tàctica abandonista i liquidacionista de la Catalanitat. És una “nosa” tant gran i tant difícil de resoldre, que és millor coadjuvar a eliminar-la; tot plegat es tracta, ni més ni menys, que de “una obsessió de quatre caps calents”.
Antoni Gomis
7 de març de 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com
Quant als escolanets de la plataforma pel “dret de decidir”, no se sap ben bé què, això de convocar els catalans a manifestar-se pels carrers, aproximadament cada 2 anys, amb consignes d’esplai parroquial perquè s’esbravin, és tant inoperant i eixorc com rentar el cap del ruc, si no va acompanyat d’un full de ruta de lluita diària i permanent. De fet l’enemic, constantment i en tots els fronts, fa tot el que pot per destruir i saquejar la Nació Catalana; no descansa ni el dia de Nadal.
El 18 de Febrer del 2006 la consigna de la “plataforma”era “som una nació”, és a dir que després de 28 anys i mig del “suárez cabró som una nació”, de la manifestació del Onze de Setembre de 1977 al passeig de Gràcia, hem perdut el “suárez” i el “cabró”. Com hem avançat eh? No correu tant que em marejo! Si això no és com fer donar tombs al ruc al voltant de la sínia, tot perdent catúfols i sense treure gens d’aigua, que baixi Déu i ho beneeixi; però, sobretot, que hi faci molt més que nosaltres!
En canvi, l’1 de desembre del 2007 la “plataforma”, sempre tant incisiva i radical – que tremoli l’enemic! -, ens convocà, a remolc de “renfe”, per “decidir sobre les infraestructures”; però aquest cop, els manifestants no li férem cas i tiràrem pel dret cap a l’ESTAT PROPI. L’enemic ho veié claríssim; recordeu la histèrica, cavernícola i “unagrandeylibre” editorial del diari “el pais” l’endemà?.
Vet ací doncs, que, amb aquests escolanets del “dret de decidir”, ja tenim el complement de l’Anti-Estratègia per l’ESTAT PROPI, en forma pseudo-independentista -més avall veurem com són activament contraris a la Catalanitat- per acompanyar als titelles-col·laboracionistes d’Esquerra i d’Iniciativa; per cert, aquests últims, autèntics estiracordetes del psoe, això de la iniciativa no saben ni que és, o, més ben dit, no més saben retallar-la i coartar-la.
Senyores i senyors de la “plataforma pel dret de decidir”: Què vol dir això de decidir sobre les nostres infraestructures?. Des de quan se li demana al lladre que, amb els diners que ens ha robat, ens deixi decidir què fer-ne d’una petita part?.
Què és aquesta collonada de demanar les balances fiscals?. Que no ho veieu, babaus de set soles, que el dia que us les donin seran falses? Encara no ho sabeu que els espanyols d’ofici sempre fan trampes i sempre menteixen? Sou masoquistes o imbècils? O és que preteneu passar temps i generar més frustració, enganyant als catalans amb falses i absurdes reivindicacions?.
Volem ser amos de casa nostra per decidir-ho tot. Des de les infraestructures viàries i ferroviàries, fins a la ubicació de la nostra ambaixada a Washington.
Volem L’ESTAT PROPI !, aquest és el mot d’ordre.
Però on, aquests escolanets del “dret de decidir”, arriben al súmmum de la perversitat, és en la tàctica desnaturalitzadora i descatalanitzadora que fomenten d’un temps ençà; que si el multiculturalisme – que sempre vol dir potenciar totes les cultures del món menys la nostra –ens farà lliures, que si per assolir la Independència hem d’abandonar la “mania” de parlar sempre en català –, per cert, això ja li vaig sentir a Jordi Sànchez, ex portantveu de la Crida, fa uns 10 anys al local “Via Fora” de Gràcia -, que si patriotisme – no més el català, és clar – rima amb fexisme , etc.,etc.
Van tant d’acord i de bracet amb el titellam-col·laboracionista, a l’hora de xumar de la mamella catalana, que la “Bernadeta” portantveu dels escolanets (Mònica Sabata), en un d’aquests corrals de gallines que, partits parlamentaris i entitats subvencionades, fan de tan en tan, més o menys va declarar: Les sinergies entre els polítics i els agents socials, ens faran assolir grans fites. A mi, digueu-me malpensat, però això de les “sinergies” em sona a tràfic de culs llogats i d’estómacs agraïts. De fet, la tal Sabata, després de plegar del CIEMEN, l’endemà mateix ja tenia “menjadoreta” a Unescocat.
I, naturalment, també s’entenen i estan d’acord, titelles-col·laboracionistes i escolanets, en la tàctica abandonista i liquidacionista de la Catalanitat. És una “nosa” tant gran i tant difícil de resoldre, que és millor coadjuvar a eliminar-la; tot plegat es tracta, ni més ni menys, que de “una obsessió de quatre caps calents”.
Antoni Gomis
7 de març de 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com
ESTAT PROPI. L'EST`RATÈGIA II
ESTAT PROPI. L’ESTRATÈGIA II
Abundant en la desorientadora Anti-Estratègia d’Esquerra, sobretot per evitar que els falsos profetes ens tornin a aixecar la camisa, podríem afirmar que la secta dels mercenaris pseudo-independentistes ho té més aviat magre, per allargassar el “tinglado”de la menjadora fins el 2014, doncs d’ara endavant ja no valdran els ciris trencats ni les propostes estafa, estil referèndum. El regne d’espanya cada vegada és mostra més insaciable en l’espoliació fiscal i el saqueig oligàrquic de la nostra Terra, i, al mateix temps, es descara i es descarna de forma més “chulesca”; l’afany d’insultar i vexar catalans s’intensifica cada dia i la catalanofòbia es va estenent com una pandèmia. En aquest context les receptes de xarlatà de fira del farsant Carod, ja no serviran per anestesiar el Poble català, com anys enrere li van valer a Jordi Pujol per un quart de segle. Els nostres compatriotes, a més de robats, burlats i humiliats col·lectivament, se sentiran més i més indefensos i desemparats individualment.
I tota aquesta corrua d’escolanets (entitats, plataformes) i babaus, que ens encoratgen i ens convoquen a “empènyer” els “nostres polítics”, perquè plantin cara – no em féu riure que això és molt seriós i, fins i tot, dramàtic -, val més que callin d’una vegada perquè ja comencen a fer el ridícul.
Però si no són capaços de defensar ni el “trivial” català !!
Com podem esperar que Carod i companyia plantin cara al “imperio”, si ells hi col·laboren en forma d’empleats turiferaris del regne d’espanya?
Què fan per erosionar i afeblir, si són independentistes, les estructures colonials que l’”imperio” té instal·lades a Casa Nostra?
Encara més diàfan, com es pot descolonitzar una colònia – que és el que som, diguin el que diguin – negant el fet colonial?
Com ens han de dur a L’ESTAT PROPI els mateixos que, prediquin el que prediquin, fa més de 20 anys que empren tota l’energia política, per impedir-ho? Que no?
Aquests mercenaris de la menjadora pseudo-independentista fan la feina més bruta, doncs en nom de la Independència, és a dir de la LLIBERTAT dels catalans, intenten apuntalar i donar coherència - “ Tiendo la mano a las izquierdas espanyolas” solemnitzava el ridícul Puigcercós – al regne d’espanya. Per cert, com li han escopit a la mà, al covard – recordeu el grotesc episodi de la recol·locació immediata de la bandera espanyola? – Puigcercós, els seus “compadres diputados” de mala estofa del psoe!
Com poden parlar de democràcia i de justícia, aquests pseudo-independentistes de la secta mercenària, si ja fa 4 anys que van de bracet amb els que, tot perpetuant el nazi-franquisme, no ens volen tornar els 2 milions de documents que encara retenen?.
Quantes persones han desaparegut en aquests 4 anys d’idil·li, Esquerra-psoe, sense veure i tocar a casa seva, els documents particulars saquejats per la barbàrie terrorista i sanguinària de la croada espanyola ? No senten compassió ni cap mena d’empatia per aquests catalans humiliats fins a la mort?
Recordem també que, anys enrere, el “menistru” de cultura del psoe i, per tant, carceller de torn dels nostres arxius, fou el “Troski de Mollet”- Jordi Solé Tura; homenatjat fins al deliri, pel titellam-col·laboracionista i pels mitjans de manipulació, com antifranquista. Realment, la classe política i el món mediàtic catalans, són d’un cretinisme insuperable.
I per postres, aquest ximplet de la secta pseudo-independentista que fa de Conseller de Cultura, diu que és “un greu error polític”, per part del govern del psoe, no tornar-nos els arxius. Res d’error polític; és l’odi anticatalà, estúpid!
S’ha de ser molt caragirat i pocavergonya, com a català i com a demòcrata, a més d’embrutar el nom del seu fundador, Francesc Macià, i el del President màrtir Lluís Companys, per no trencar el lligam de conveniència amb els malànimes sociates, perpetradors d’aquesta sàdica, franquista i cruel injustícia! I a canvi de què? D’una pútrida menjadora?
Queda clar doncs que l’actual Esquerra, controlada pel magma sectari dels mercenaris pseudo-independentistes – uns 300 individus -, és una autèntica Anti-Estratègia per la consecució de L’ESTAT PROPI ? Trigaran molt més els militants, simpatitzants i votants seus, que encara hi baden, a adonar-se’n?
Mentrestant, a veure si els hi passa com a Euskadiko Ezquerra al País Basc, i es dissolen com un terròs de sucre dins de la sinistra, malvada i truculenta maquinària del psoe. De fet seria el més natural.
Antoni Gomis
15 de febrer 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com
Abundant en la desorientadora Anti-Estratègia d’Esquerra, sobretot per evitar que els falsos profetes ens tornin a aixecar la camisa, podríem afirmar que la secta dels mercenaris pseudo-independentistes ho té més aviat magre, per allargassar el “tinglado”de la menjadora fins el 2014, doncs d’ara endavant ja no valdran els ciris trencats ni les propostes estafa, estil referèndum. El regne d’espanya cada vegada és mostra més insaciable en l’espoliació fiscal i el saqueig oligàrquic de la nostra Terra, i, al mateix temps, es descara i es descarna de forma més “chulesca”; l’afany d’insultar i vexar catalans s’intensifica cada dia i la catalanofòbia es va estenent com una pandèmia. En aquest context les receptes de xarlatà de fira del farsant Carod, ja no serviran per anestesiar el Poble català, com anys enrere li van valer a Jordi Pujol per un quart de segle. Els nostres compatriotes, a més de robats, burlats i humiliats col·lectivament, se sentiran més i més indefensos i desemparats individualment.
I tota aquesta corrua d’escolanets (entitats, plataformes) i babaus, que ens encoratgen i ens convoquen a “empènyer” els “nostres polítics”, perquè plantin cara – no em féu riure que això és molt seriós i, fins i tot, dramàtic -, val més que callin d’una vegada perquè ja comencen a fer el ridícul.
Però si no són capaços de defensar ni el “trivial” català !!
Com podem esperar que Carod i companyia plantin cara al “imperio”, si ells hi col·laboren en forma d’empleats turiferaris del regne d’espanya?
Què fan per erosionar i afeblir, si són independentistes, les estructures colonials que l’”imperio” té instal·lades a Casa Nostra?
Encara més diàfan, com es pot descolonitzar una colònia – que és el que som, diguin el que diguin – negant el fet colonial?
Com ens han de dur a L’ESTAT PROPI els mateixos que, prediquin el que prediquin, fa més de 20 anys que empren tota l’energia política, per impedir-ho? Que no?
Aquests mercenaris de la menjadora pseudo-independentista fan la feina més bruta, doncs en nom de la Independència, és a dir de la LLIBERTAT dels catalans, intenten apuntalar i donar coherència - “ Tiendo la mano a las izquierdas espanyolas” solemnitzava el ridícul Puigcercós – al regne d’espanya. Per cert, com li han escopit a la mà, al covard – recordeu el grotesc episodi de la recol·locació immediata de la bandera espanyola? – Puigcercós, els seus “compadres diputados” de mala estofa del psoe!
Com poden parlar de democràcia i de justícia, aquests pseudo-independentistes de la secta mercenària, si ja fa 4 anys que van de bracet amb els que, tot perpetuant el nazi-franquisme, no ens volen tornar els 2 milions de documents que encara retenen?.
Quantes persones han desaparegut en aquests 4 anys d’idil·li, Esquerra-psoe, sense veure i tocar a casa seva, els documents particulars saquejats per la barbàrie terrorista i sanguinària de la croada espanyola ? No senten compassió ni cap mena d’empatia per aquests catalans humiliats fins a la mort?
Recordem també que, anys enrere, el “menistru” de cultura del psoe i, per tant, carceller de torn dels nostres arxius, fou el “Troski de Mollet”- Jordi Solé Tura; homenatjat fins al deliri, pel titellam-col·laboracionista i pels mitjans de manipulació, com antifranquista. Realment, la classe política i el món mediàtic catalans, són d’un cretinisme insuperable.
I per postres, aquest ximplet de la secta pseudo-independentista que fa de Conseller de Cultura, diu que és “un greu error polític”, per part del govern del psoe, no tornar-nos els arxius. Res d’error polític; és l’odi anticatalà, estúpid!
S’ha de ser molt caragirat i pocavergonya, com a català i com a demòcrata, a més d’embrutar el nom del seu fundador, Francesc Macià, i el del President màrtir Lluís Companys, per no trencar el lligam de conveniència amb els malànimes sociates, perpetradors d’aquesta sàdica, franquista i cruel injustícia! I a canvi de què? D’una pútrida menjadora?
Queda clar doncs que l’actual Esquerra, controlada pel magma sectari dels mercenaris pseudo-independentistes – uns 300 individus -, és una autèntica Anti-Estratègia per la consecució de L’ESTAT PROPI ? Trigaran molt més els militants, simpatitzants i votants seus, que encara hi baden, a adonar-se’n?
Mentrestant, a veure si els hi passa com a Euskadiko Ezquerra al País Basc, i es dissolen com un terròs de sucre dins de la sinistra, malvada i truculenta maquinària del psoe. De fet seria el més natural.
Antoni Gomis
15 de febrer 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com
ESTAT PROPI. L'ESTRATÈGIA I
ESTAT PROPI. L’ESTRATÈGIA I
Tal com diem els catalans s’atrapa més aviat un mentider que un coix. Així doncs, el titella-col·laboracionista Carod afirmava que convocaria un referèndum d’autodeterminació, quan l’Esquerra tingués majoria. S’ha demostrat que era pur cinisme demagògic, al “decretar” que el referèndum es farà el 2014. En què quedem? Quan tingui majoria o el 2014? Perquè, ja ho sap ell que el 2014 l’Esquerra tindrà aquesta majoria? Que té un desdoblament de vident amb, o sense, bola de vidre? Si a les últimes eleccions autonòmiques l’Esquerra va perdre 140.000 vots, quin miracle s’engiponarà l’il·luminat Carod d’aquí a 6 anys? Per cert, ara que ho dic, quina mena de pregunta ens vol fer l’honorable majordom del molt honorable sucursalista, en l’anunciat referèndum? No ho ha dit pas mai! Vés a saber! Voleu dir que hi ha pensat en aquest petit detall? Ca!
Si de debò s’hagués de fer un Plebiscit - cosa molt improbable -, per assolir l’ESTAT PROPI, els que no enganyem als catalans ja tenim la pregunta redactada pel professor Muñoz Espinalt, des de l’any 1990: “Voleu una Catalunya independent i vinculada a Europa, bo i separant-se d’un estat intermediari que duplica els impostos dels ciutadans i dificulta la nostra peculiar vida política?”
Però el summe sacerdot de la secta dels mercenaris de la menjadora pseudo-independentista, no ho diu seriosament; que encara no el coneixeu? Res més lluny del seu pensament que convocar un referèndum d’autodeterminació; ell no està per aquests “romanços”, això no és res més que una altra “pastanaga” davant de lo que ell considera l’ase català. Del que es tracta, veritablement, és d’anar tirant de veta, i d’allargar el “chollo en lo universal” tant com pugui. I de moment, el galtes – per trampós i enganyabadocs – Carod, ja té feta la planificació de 7 anys més de cotxe oficial, i del reguitzell de privilegis que això comporta; des de l’11-9-2007 fins al’11-9-2014.
Vet ací doncs, el que podríem definir com un exemple paradigmàtic d’ensarronada política, de via morta; però sobretot, d’Anti-Estratègia que ens portaria a la degradació espanyolitzant i espanyolitzadora, de forma quasi definitiva.
Però ara les coses ja no són com abans, i aquest Carod no és tant fi com l’altre engalipador de catalans, ja sabeu qui vull dir – l’omnipresent, quina creu!, Pare Carbassot – perquè entre altres diferències, el majordom del sucursalista no en té ni idea de l’Esperit de Catalunya. En aquest sentit és tant negat que, tot i ser fill de la marinera vila de Cambrils i resident a Tarragona, en certa ocasió fent campanya electoral, fou aücat i escridassat en el moll d’aquesta ciutat al confondre la mida dels alevins que no es poden pescar, en perjudici dels pescadors. Val a dir que tampoc li interessa gaire el tarannà català, puix no l’entén i li fa fàstic; no endebades procedeix del marxisme, que juntament amb el feixisme són lo més oposat a l’Esperit Català. Per això s’entén tant bé amb el delegat del psoe, que ell ha col·locat al capdavant de la Generalitat, doncs Montilla prové del maoisme, germanastre xinès del marxisme-leninisme.
En un altre ordre de coses, però sense marxar de la secta dels mercenaris de la menjadora, és de llibre la voracitat com aquests ex-marxistes (especialment el Lenin del Bages - Huguet, i el bufó de la corona d’espines) s’han llençat, amb una fam de Carpanta, sobre els restaurants caríssims, les desfilades de models, i, en general, la vida aburgesada. Qui ho havia de dir quan des de el PSAN i Nacionalistes d’Esquerra bescantaven i anatematitzaven la burgesia catalana! Ja ho diu la veu popular: “Poll ressuscitat pica més que cap”
Antoni Gomis
1 de febrer de 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
http://www.catalunyaestatpropi.blogspot.com/
Tal com diem els catalans s’atrapa més aviat un mentider que un coix. Així doncs, el titella-col·laboracionista Carod afirmava que convocaria un referèndum d’autodeterminació, quan l’Esquerra tingués majoria. S’ha demostrat que era pur cinisme demagògic, al “decretar” que el referèndum es farà el 2014. En què quedem? Quan tingui majoria o el 2014? Perquè, ja ho sap ell que el 2014 l’Esquerra tindrà aquesta majoria? Que té un desdoblament de vident amb, o sense, bola de vidre? Si a les últimes eleccions autonòmiques l’Esquerra va perdre 140.000 vots, quin miracle s’engiponarà l’il·luminat Carod d’aquí a 6 anys? Per cert, ara que ho dic, quina mena de pregunta ens vol fer l’honorable majordom del molt honorable sucursalista, en l’anunciat referèndum? No ho ha dit pas mai! Vés a saber! Voleu dir que hi ha pensat en aquest petit detall? Ca!
Si de debò s’hagués de fer un Plebiscit - cosa molt improbable -, per assolir l’ESTAT PROPI, els que no enganyem als catalans ja tenim la pregunta redactada pel professor Muñoz Espinalt, des de l’any 1990: “Voleu una Catalunya independent i vinculada a Europa, bo i separant-se d’un estat intermediari que duplica els impostos dels ciutadans i dificulta la nostra peculiar vida política?”
Però el summe sacerdot de la secta dels mercenaris de la menjadora pseudo-independentista, no ho diu seriosament; que encara no el coneixeu? Res més lluny del seu pensament que convocar un referèndum d’autodeterminació; ell no està per aquests “romanços”, això no és res més que una altra “pastanaga” davant de lo que ell considera l’ase català. Del que es tracta, veritablement, és d’anar tirant de veta, i d’allargar el “chollo en lo universal” tant com pugui. I de moment, el galtes – per trampós i enganyabadocs – Carod, ja té feta la planificació de 7 anys més de cotxe oficial, i del reguitzell de privilegis que això comporta; des de l’11-9-2007 fins al’11-9-2014.
Vet ací doncs, el que podríem definir com un exemple paradigmàtic d’ensarronada política, de via morta; però sobretot, d’Anti-Estratègia que ens portaria a la degradació espanyolitzant i espanyolitzadora, de forma quasi definitiva.
Però ara les coses ja no són com abans, i aquest Carod no és tant fi com l’altre engalipador de catalans, ja sabeu qui vull dir – l’omnipresent, quina creu!, Pare Carbassot – perquè entre altres diferències, el majordom del sucursalista no en té ni idea de l’Esperit de Catalunya. En aquest sentit és tant negat que, tot i ser fill de la marinera vila de Cambrils i resident a Tarragona, en certa ocasió fent campanya electoral, fou aücat i escridassat en el moll d’aquesta ciutat al confondre la mida dels alevins que no es poden pescar, en perjudici dels pescadors. Val a dir que tampoc li interessa gaire el tarannà català, puix no l’entén i li fa fàstic; no endebades procedeix del marxisme, que juntament amb el feixisme són lo més oposat a l’Esperit Català. Per això s’entén tant bé amb el delegat del psoe, que ell ha col·locat al capdavant de la Generalitat, doncs Montilla prové del maoisme, germanastre xinès del marxisme-leninisme.
En un altre ordre de coses, però sense marxar de la secta dels mercenaris de la menjadora, és de llibre la voracitat com aquests ex-marxistes (especialment el Lenin del Bages - Huguet, i el bufó de la corona d’espines) s’han llençat, amb una fam de Carpanta, sobre els restaurants caríssims, les desfilades de models, i, en general, la vida aburgesada. Qui ho havia de dir quan des de el PSAN i Nacionalistes d’Esquerra bescantaven i anatematitzaven la burgesia catalana! Ja ho diu la veu popular: “Poll ressuscitat pica més que cap”
Antoni Gomis
1 de febrer de 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
http://www.catalunyaestatpropi.blogspot.com/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)