ESTAT PROPI. L'ESTRATÈGIA III

ESTAT PROPI. L’ESTRATÈGIA III

Quant als escolanets de la plataforma pel “dret de decidir”, no se sap ben bé què, això de convocar els catalans a manifestar-se pels carrers, aproximadament cada 2 anys, amb consignes d’esplai parroquial perquè s’esbravin, és tant inoperant i eixorc com rentar el cap del ruc, si no va acompanyat d’un full de ruta de lluita diària i permanent. De fet l’enemic, constantment i en tots els fronts, fa tot el que pot per destruir i saquejar la Nació Catalana; no descansa ni el dia de Nadal.
El 18 de Febrer del 2006 la consigna de la “plataforma”era “som una nació”, és a dir que després de 28 anys i mig del “suárez cabró som una nació”, de la manifestació del Onze de Setembre de 1977 al passeig de Gràcia, hem perdut el “suárez” i el “cabró”. Com hem avançat eh? No correu tant que em marejo! Si això no és com fer donar tombs al ruc al voltant de la sínia, tot perdent catúfols i sense treure gens d’aigua, que baixi Déu i ho beneeixi; però, sobretot, que hi faci molt més que nosaltres!
En canvi, l’1 de desembre del 2007 la “plataforma”, sempre tant incisiva i radical – que tremoli l’enemic! -, ens convocà, a remolc de “renfe”, per “decidir sobre les infraestructures”; però aquest cop, els manifestants no li férem cas i tiràrem pel dret cap a l’ESTAT PROPI. L’enemic ho veié claríssim; recordeu la histèrica, cavernícola i “unagrandeylibre” editorial del diari “el pais” l’endemà?.
Vet ací doncs, que, amb aquests escolanets del “dret de decidir”, ja tenim el complement de l’Anti-Estratègia per l’ESTAT PROPI, en forma pseudo-independentista -més avall veurem com són activament contraris a la Catalanitat- per acompanyar als titelles-col·laboracionistes d’Esquerra i d’Iniciativa; per cert, aquests últims, autèntics estiracordetes del psoe, això de la iniciativa no saben ni que és, o, més ben dit, no més saben retallar-la i coartar-la.
Senyores i senyors de la “plataforma pel dret de decidir”: Què vol dir això de decidir sobre les nostres infraestructures?. Des de quan se li demana al lladre que, amb els diners que ens ha robat, ens deixi decidir què fer-ne d’una petita part?.
Què és aquesta collonada de demanar les balances fiscals?. Que no ho veieu, babaus de set soles, que el dia que us les donin seran falses? Encara no ho sabeu que els espanyols d’ofici sempre fan trampes i sempre menteixen? Sou masoquistes o imbècils? O és que preteneu passar temps i generar més frustració, enganyant als catalans amb falses i absurdes reivindicacions?.
Volem ser amos de casa nostra per decidir-ho tot. Des de les infraestructures viàries i ferroviàries, fins a la ubicació de la nostra ambaixada a Washington.
Volem L’ESTAT PROPI !, aquest és el mot d’ordre.

Però on, aquests escolanets del “dret de decidir”, arriben al súmmum de la perversitat, és en la tàctica desnaturalitzadora i descatalanitzadora que fomenten d’un temps ençà; que si el multiculturalisme – que sempre vol dir potenciar totes les cultures del món menys la nostra –ens farà lliures, que si per assolir la Independència hem d’abandonar la “mania” de parlar sempre en català –, per cert, això ja li vaig sentir a Jordi Sànchez, ex portantveu de la Crida, fa uns 10 anys al local “Via Fora” de Gràcia -, que si patriotisme – no més el català, és clar – rima amb fexisme , etc.,etc.
Van tant d’acord i de bracet amb el titellam-col·laboracionista, a l’hora de xumar de la mamella catalana, que la “Bernadeta” portantveu dels escolanets (Mònica Sabata), en un d’aquests corrals de gallines que, partits parlamentaris i entitats subvencionades, fan de tan en tan, més o menys va declarar: Les sinergies entre els polítics i els agents socials, ens faran assolir grans fites. A mi, digueu-me malpensat, però això de les “sinergies” em sona a tràfic de culs llogats i d’estómacs agraïts. De fet, la tal Sabata, després de plegar del CIEMEN, l’endemà mateix ja tenia “menjadoreta” a Unescocat.

I, naturalment, també s’entenen i estan d’acord, titelles-col·laboracionistes i escolanets, en la tàctica abandonista i liquidacionista de la Catalanitat. És una “nosa” tant gran i tant difícil de resoldre, que és millor coadjuvar a eliminar-la; tot plegat es tracta, ni més ni menys, que de “una obsessió de quatre caps calents”.

Antoni Gomis

7 de març de 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com