ESTAT PROPI. L'ESTRATÈGIA I

ESTAT PROPI. L’ESTRATÈGIA I

Tal com diem els catalans s’atrapa més aviat un mentider que un coix. Així doncs, el titella-col·laboracionista Carod afirmava que convocaria un referèndum d’autodeterminació, quan l’Esquerra tingués majoria. S’ha demostrat que era pur cinisme demagògic, al “decretar” que el referèndum es farà el 2014. En què quedem? Quan tingui majoria o el 2014? Perquè, ja ho sap ell que el 2014 l’Esquerra tindrà aquesta majoria? Que té un desdoblament de vident amb, o sense, bola de vidre? Si a les últimes eleccions autonòmiques l’Esquerra va perdre 140.000 vots, quin miracle s’engiponarà l’il·luminat Carod d’aquí a 6 anys? Per cert, ara que ho dic, quina mena de pregunta ens vol fer l’honorable majordom del molt honorable sucursalista, en l’anunciat referèndum? No ho ha dit pas mai! Vés a saber! Voleu dir que hi ha pensat en aquest petit detall? Ca!
Si de debò s’hagués de fer un Plebiscit - cosa molt improbable -, per assolir l’ESTAT PROPI, els que no enganyem als catalans ja tenim la pregunta redactada pel professor Muñoz Espinalt, des de l’any 1990: “Voleu una Catalunya independent i vinculada a Europa, bo i separant-se d’un estat intermediari que duplica els impostos dels ciutadans i dificulta la nostra peculiar vida política?”
Però el summe sacerdot de la secta dels mercenaris de la menjadora pseudo-independentista, no ho diu seriosament; que encara no el coneixeu? Res més lluny del seu pensament que convocar un referèndum d’autodeterminació; ell no està per aquests “romanços”, això no és res més que una altra “pastanaga” davant de lo que ell considera l’ase català. Del que es tracta, veritablement, és d’anar tirant de veta, i d’allargar el “chollo en lo universal” tant com pugui. I de moment, el galtes – per trampós i enganyabadocs – Carod, ja té feta la planificació de 7 anys més de cotxe oficial, i del reguitzell de privilegis que això comporta; des de l’11-9-2007 fins al’11-9-2014.
Vet ací doncs, el que podríem definir com un exemple paradigmàtic d’ensarronada política, de via morta; però sobretot, d’Anti-Estratègia que ens portaria a la degradació espanyolitzant i espanyolitzadora, de forma quasi definitiva.
Però ara les coses ja no són com abans, i aquest Carod no és tant fi com l’altre engalipador de catalans, ja sabeu qui vull dir – l’omnipresent, quina creu!, Pare Carbassot – perquè entre altres diferències, el majordom del sucursalista no en té ni idea de l’Esperit de Catalunya. En aquest sentit és tant negat que, tot i ser fill de la marinera vila de Cambrils i resident a Tarragona, en certa ocasió fent campanya electoral, fou aücat i escridassat en el moll d’aquesta ciutat al confondre la mida dels alevins que no es poden pescar, en perjudici dels pescadors. Val a dir que tampoc li interessa gaire el tarannà català, puix no l’entén i li fa fàstic; no endebades procedeix del marxisme, que juntament amb el feixisme són lo més oposat a l’Esperit Català. Per això s’entén tant bé amb el delegat del psoe, que ell ha col·locat al capdavant de la Generalitat, doncs Montilla prové del maoisme, germanastre xinès del marxisme-leninisme.
En un altre ordre de coses, però sense marxar de la secta dels mercenaris de la menjadora, és de llibre la voracitat com aquests ex-marxistes (especialment el Lenin del Bages - Huguet, i el bufó de la corona d’espines) s’han llençat, amb una fam de Carpanta, sobre els restaurants caríssims, les desfilades de models, i, en general, la vida aburgesada. Qui ho havia de dir quan des de el PSAN i Nacionalistes d’Esquerra bescantaven i anatematitzaven la burgesia catalana! Ja ho diu la veu popular: “Poll ressuscitat pica més que cap”

Antoni Gomis

1 de febrer de 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
http://www.catalunyaestatpropi.blogspot.com/