ESTAT PROPI. L'ESTRATÈGIA IV

ESTAT PROPI. L’ESTRATÈGIA IV

I ara ve aquella pregunta tant nostrada: Qui hi ha al darrere d’aquests escolanets de la “Plataforma pel Dret de Decidir”?, o com deia el Kulak de Llofriu - Josep Pla, qui la paga la festa? Perquè, qui té el poder de convocatòria i la capacitat per mobilitzar més de 500.000 catalans? La “ Bernadeta” Sabata? Pot ser si que tenim una Cleòpatra i no ens en havíem assabentat!
No, la cosa és més lògica i “terrenal”. Ben mirat però, és allò de sempre, la coca-cola i la pepsi-cola; és a dir, crear la pròpia “competència” abans que en sorgeixi una de debò. Aleshores preparen, potencien i esbomben els seus rabadans (i rabadanes), i silencien, de forma draconiana i des de fa més de 25 anys, la única força objectivada, i amb caràcter directiu, cap a l’ESTAT PROPI que, com va dir fa molts anys Joan Triadú, els esglaia: L’Espinaltisme.
Així doncs tenim que, al darrere de la plataforma dels escolanets hi ha el CIEMEN (Centre internacional Escarré per les minories ètniques i nacionalitats ) i Òmnium Cultural; entre ambdós feus catalanistes dominen més de 700 entitats, i per tant poden mobilitzar aquesta enorme quantitat de gent en una manifestació. El gran manifasser és Aureli Argemí, ex monjo de Montserrat i ex secretari de l’abat Aureli M. Escarré, amo absolut del CIEMEN i autèntic “Pare Josep”- no surt mai a la palestra – del Catalanisme oficial.
Jordi Porta – ex Fundació Jaume Bofill -, com a president de Òmnium, és l’altre manipulador, però el seu “cul llogat” té data de caducitat. Col·labora amb ells, Jordi Sànchez – ex portantveu de la Crida i president de la Fundació Jaume Bofill –; per cert, si Guerau de Liost, el millor orador i mestre d’oradors en llengua catalana del segle XX, aixequés el cap i veiés que el president de la Fundació que duu el seu nom propugna, tàcticament, l’abandonament del català, tornaria a transir immediatament d’un atac de cor. Hi ha molts altres col·laboradors dels dos “rasputins” catalanistes, però són de menor importància.
La missió cabdal d’aquests servidors dels cacics del “règim” catalanista, en aquesta conjuntura política - autèntica cruïlla històrica transcendental per a la nostra Pàtria – és la de controlar-ho tot, i, com que la incertesa és tant gran, de moment cal aplicar la recepta lampedusiana; aquella que ideà Giuseppe Tomasi di Lampedusa, príncep de Lampedusa (1896-1957), en la seva novel·la “El Guepard”: Modificar quelcom – encara que sigui veure al Pare Carbassot manifestant-se pels carrers – perquè tot segueixi igual. I, evidentment, sense perdre de vista el seu objectiu fonamental, fer impossible la consecució de l’ESTAT PROPI per Catalunya - Països Catalans, que és el que vol el cacicat del Catalanisme. I perquè? Per interessos inconfessables, el principal dels quals és que, de moment, el Vaticà – per influència i pressió espanyoles i franceses- ho rebutja.
Per cert, com a propietari del temple expiatori de la Sagrada Família, el Vaticà permetrà que el túnel del ”AVE” el posi en perill sense dir res? Com és que els seus representants a Catalunya no s’exclamen ni s’esgargamellen i, sobretot, no posen el crit al cel?
Ara com ara, el cacicat catalanista no sap on és ni on va. El “imperio” els hi ha rebutjat les seves propostes encaixistes – com si no estiguéssim ben encaixonats des de fa 300 anys! -, i els ha llençat com un drap brut; estan desorientats i esmaperduts, completament “groggis”. Havien esmerçat tanta energia per reformar el regne d’espanya! Que càndids i pretensiosos! Que no ho sabien que els “pares del “imperio” estan encantats d’haver-se conegut tal com són, des de fa més de 500 anys? Que no ho veuen que aquests cafre-bàrbars no canvien mai? Actualment, els manefles catalanistes ja no més poden actuar en negatiu, exercint d’Anti-Estratègia per l’ESTAT PROPI, però motivar, il·lusionar i engrescar als catalans, engalipant-los com abans, ja no ho podran fer mai més.
Aquests “catalans exaltats”, tal i com els anomenava el professor Muñoz Espinalt, no resistiran gaire temps entre les “forques caudines” on han restat, aquí si, ben encaixats. El regne d’espanya, cada vegada més enravenat i superb, d’una banda, i l’embranzida per l’ESTAT PROPI, canalitzada i dirigida pels espinaltians, de l’altra.

Article homenatge - IN MEMORIAM - al professor Carles Muñoz i Espinalt en el XVè aniversari de la seva mort. El seu mestratge i el seu combat patriòtic són ben vius i amb més Futuritat que mai.

Antoni Gomis

14 de març de 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com