La mentida historicista fabricada i divulgada pels marxistes, que les “masses” són el destacat protagonista de la història, ja no se la creu ningú; només algun fanàtic escadusser. Tanmateix però, ja fa més de setanta anys que, a Catalunya, va quedar ben desautoritzada.
Recordava Muñoz Espinalt que l’any
La regla històrica de que les “masses”, per sí soles, no canvien, capgiren ni trastoquen mai res, té una excepció que la confirma: la presa de
No hi ha, que se sàpiga, cap indici d’haver estat dirigida per algú o algun grup dirigent. És a dir que només la revolució francesa, la inicia el poble espontàniament.
Cal tenir en compte però, dues coses molt importants. La primera, remarcada per molts autors, és la influència exercida sobre la gent per part dels intel·lectuals de
La segona causa de la revolució, per a mi molt més decisiva que la primera, la provocà l’imperi britànic, 26 anys abans, amb el Tractat de parís del 10 de febrer de 1763, mitjançant el qual foragitava l’imperi francès d’Amèrica.
La batalla última i decisiva que lliuraren Gran Bretanya i frança pel domini de Nordamèrica, es lliurà a Les Planes d’Abraham, l’any 1759, molt a prop de la ciutat de Quebec.
El fet de perdre les riques colònies americanes, suposa pels francesos una gran davallada d’ingressos que els porta a la ruïna. Si a això hi sumem la vida luxosa, opulenta i d’esquena a la fam del poble, que segueix practicant l’aristocràcia, com si no hagués passat res, finalment determina, després de 26 anys, l’assalt popular a la fortalesa de
Per cert, això em fa pensar – amb molta honra de ser titllat de demagog (?) pels llepaculs del règim borbònic ubicats a Catalunya – en la fallida de la sanitat catalana i les despeses sumptuàries i absolutament innecessàries del titellam-col·laboracionista i de tota la casta de paràsits, inútils i manipuladors – sobretot la sectària i espanyolista “corpo” (corporació de ràdio i televisió) - que, com si fossin la cort de Versalles, actuen igual que els aristòcrates francesos. Abans de pagar les medicines hem de botar-los!
Així doncs, exposades les motivacions intel·lectuals i, sobretot famèliques, la revolució francesa és l’únic fet històric rellevant protagonitzat pel poble. Per cert, els que parlen de “massa” o “masses” mai se’n consideren membres. Ells sempre es postulen com a pastors, guies o conductors de la “massa”.
A Catalunya, als anys seixanta i setanta del segle passat, l’assumpció acrítica i dogmàtica de la mentida historicista, que encara estem patint en forma de quantitats ingents de catalans neutralitzats, desorientats i “perplexos”, arribà gairebé al paroxisme.
De fet, la conjuntura actual de contemplar i escoltar com un enze, que qualsevol titella-col·laboracionista o manipulador cuní et diguin que plou, mentre se’t pixen a la boca, en gran part és deguda a la suma de la fe per les “masses” més el 3er punt de l’esclau:
“Negar que entre els seus puguin sorgir personalitats innovadores i alliberadores”.
Mentre seguim silenciant, menyspreant o bescantant als dirigents patriòtics de debò, i a les personalitats històriques veritablement nostres, tot creient amb les “masses”i amb els seus gurus, no deixarem de ser res més que una colònia cada cop més indigna i saquejada . Això sí, amb molta faramalla, focs artificials, ridícules escenes de perdó, poc pa i més circ, i moltes tómboles electoralistes.
Antoni Gomis
President de Catalunya Estat Propi
2 de novembre de 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada