“ Uns per enveja, els altres per cofoisme i els de més enllà per subestimar la pròpia ètnia, no varen acabar mai de veure qui era Macià. Això sí, tothom va posar-se d'acord a creure que els esdeveniments que es vivien i portaren a la República Catalana, eren promoguts per un sol home. Insistim-hi: un sol home, aveure si repetint-ho poden gravar-s'ho ben bé a la memòria els qui no paren de predicar que són les masses el destacat protagonista de la Història”.
I seguint amb el símil de l'arbre, cal recordar que el tronc, la soca (el líder o el nucli dirigent) ha d'estar ben arrelat a Catalunya. Sense arrels sòlides no hi ha unitat possible. Sempre que hem seguit profetes o guies forasters, ens han sorgit traïdors com a bolets o, directament, ens hem dividit irreconciliablement. Tant se val si era l'arxiduc Carles d'Àustria – patriotes i botiflers -, o el pretendent a la corona espanyola carles de borbó – carlins i cristins - ; i al segle XX, amb Marx i Bakunin, sempre barallant-nos per forasters, fins arribar al desastre i la massacre de 1936, quan es perpetraren més de 8000 assassinats a la Catalunya autonòmica en menys d'un any.
D'altra banda, el dirigent català – únic o col•legiat – ha de tenir tres condicions indispensables per a reeixir com aglutinant del Poble.
1ª Un Profund Sentiment Patriòtic. La lluita és àrdua i feixuga, i sense una energia infinita que només dóna el sentiment de Catalunya, no es pot aguantar. No, sense sentir la vexació de la Pàtria ferida. No, sense que et revolti la insuportable opressió, de malviure segrestats per una banda de cafre-bàrbars al sud del Pirineu, i per uns genocides professionals al nord. No, sense remoure't de ràbia i d'emoció, recordant les tortures infligides a Montserrat Tarragó – llegiu “Quan els malsons esdevenen realitat” de David Bassa -.
I en sentit positiu, anhelar i freturar apassionadament fins a la obsessió, una Catalunya Lliure i Reunificada – de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó -, en la qual et puguis expressar en català com un president andorrà a la O.N.U.; on les vídues gaudeixin de una pensió com les vídues noruegues (qui ho diu que no pot ser ?, i més i tot!); on la sanitat sigui, com a mínim, àgil, ben dotada, i no foragiti els nostres professionals; on l'ensenyament sigui excel•lent; on les infraestructures siguin adequades, còmodes i sense peatges; on es potencií el Dret Català, la nostra Cultura i el nostre Esperit; etc, etc.
2ª Sentit Polític. És una condició “sine qua non”, car és el que et permet, en primera instància, no errar-la. Per exemple, no havent seguit, cregut o confiat en tota aquesta colla d'impotents polítics, mentiders, demagogs i traïdors que hem patit en les tres últimes dècades, a Catalunya. I, en segona instància, encertar-la en la tria de la línia i els models a seguir, sense impacientar-se ni defallir, encara que, per circumstàncies adverses, no puguis incidir ni operar més directament en el teu Poble; i, moltes vegades, t'hagis d'asseure a la porta de casa i veure passar el cadàver polític del penúltim farsant i enganyabadocs. I en trenta anys jo ja n’he vist passar uns quants. Encara que el règim en vol ressuscitar alguns.
Val a dir també que com més sentiment patriòtic, més sentit polític. En aquest sentit, Frank Dubé, Enric Borràs i Jordi Romaguera en són tres exemples paradigmàtics.
3ª Capacitat Directiva. Sense caràcter directiu, que no temperament – aquest últim és instintiu – no hi ha capacitat directiva. Encara que hom tingui certs dots naturals de dirigir, organitzar o manar, per a liderar i unir catalans no n'hi ha prou. Cal una voluntat i una determinació inexhauribles i molt fermes, que són les que forgen un autèntic caràcter directiu. Imprescindible no perdre mai de vista l'objectiu de l'Estat Propi, i dedicar-hi la màxima energia en aconseguir-lo. Val a dir també que les dues facetes més importants que ha de dominar un dirigent són: motivar i preveure. I la qualitat principal és la valentia, que no vol dir desconèixer la por, sinó reprimir-la.
Cal saber què és l'estratègia i què és la tàctica, que sovint es confonen, i distingir molt bé entre el que és conjuntural i el que és estructural, entre altres coses.
Només el dirigent o els dirigents que posseeixin aquestes tres condicions, faran possible la tant necessària unitat dels catalans, i la consecució de l'Estat Propi per Catalunya. Perquè aquests seran, tal i com deia Muñoz Espinalt, els artífexs que anorreïn per sempre els obstacles que impedeixen portar-lo a terme.
Antoni Gomis
President de Catalunya Estat Propi
27- 10- 2008
catalunyaestatpropi@gmail.com
http://www.catalunyaestatpropi.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada