PORCEL CONTRA
Els trets característics d’un botifler queden ben dibuixats en la descripció que fa el professor Carles M. Espinalt quan diu: “En la seva modesta i primària accepció, un botifler és un galtes de qui sospiteu que sacrificarà el que calgui, per sagrat que sigui, amb tal de poder anar amb els qui guanyen i endrapar a cor què vols, mentre aplaudeix el vencedor vingui d’on vingui”.
Així doncs, el malalt de botifleritis crònica i galtes per excel·lència, Baltasar Porcel, en la seva decadència, pateix sovintejats i aguts atacs que el fan rebolcar-se en la femta rebentadora i llepadora del “bwana” espanyol. Des de la seva columna de “la vanguardia”- espanyola-, que no desaprofita per fer publicitat dels seus llibres, vomita la seva bilis contra els símbols, les personalitats i els grans referents de
Però com ja vaig escriure fa 18 anys i mig en l’article: “Sobre les galtes de Porcel”, el gruix de ciment armat de les seves galtes és considerable – no més cal recordar, per exemple, el seu galdós paper al Institut d’Estudis Mediterranis - però, per tranquil·litat de tots, i, sobretot, des que va vendre la seva ploma a la coneguda família dels borbons - després de fer-se un nom fingint actituds republicanes -, la seva intel·ligència està tant alterada, que li impedeix ser eficaç quan pretén destruir
Sense cap mena de vergonya però, el decrèpit puput de cresta molla d’Andratx titlla als catalans de poble frustrat, que se sublima tenint als almogàvers com herois.
En primer lloc, els catalans ni estem frustrats ni ho hem de sublimar. Aquí el traeix l’inconscient de fallat encaixista. Per si de cas els catalans patim una autèntica plaga de colonitzadors, rebentadors, botiflers, delinqüents de tota mena i procedència, etc. I en segon lloc actualment, Catalunya, en general, no considera als almogàvers com a herois - jo si -, però a Barcelona tenen un carrer, puix no debades, són un dels millors exèrcits de la història militar mundial, i, sens dubte, la millor infanteria que hi ha hagut mai - la única que guanyava a la cavalleria enemiga -. A Grècia no els hi van deixar cap més opció que matar o morir. I són nostres. Per cert, els espanyols, que no han tingut mai res que s’hi assembli, disposen d’una important unitat del seu exèrcit que duu el nom de “Los almogávares”.
Un dels falsos arguments que fa servir l’aprenent de sofista Porcel, per a intentar desmoralitzar-nos – si n’és de pervers i ridícul -, és que els espanyolistes a Catalunya són més. Com ho sap? En què es basa per afirmar-ho? I justament ara que el Centre d’Estudis Sobiranistes ha comptabilitzat dos milions d’independentistes! No serà que el botiflerític Porcel s’està postulant secretament per liderar “ciudadanos”? No és cap disbarat pensar-ho, doncs fins i tot ens renya als catalans per qualificar de genocides a “ pizarro, cortés y demàs conquistadores españoles”. Deu ser perquè “només” van matar més de 100 milions d’éssers humans.
Prenguin-ne bona nota Porcel i els seus admirats caganers del “pessebre” de Sant Benet del Bages: si ara que el caciquisme sucursal-oligàrquic i el caicat catalanista, controlen la opinió publicada i una part molt considerable de la pública - tot fent mans i mànigues per a impedir el nostre Estat Propi-, hi ha dos milions d’independentistes a
I el titellam-col·laboracionista i la intel·lectualitat d’estómac agraït, que no es preocupin; no hauran d’anar a l’atur. Podran triar entre fe de manobres a
I no s’equivoqui Porcel : quan això succeeixi i foti el camp - cal inferir de les seves inquisidores homilies que no podrà resistir la regeneradora onada de Catalanitat que tant de fàstic li fa -, no vagi a espanya, creguim. madrid que, a diferència de Roma, sí que paga traïdors, ja no el reconeixerà, car prou feina tindrà a aprendre a sobreviure sense colònies.
Antoni Gomis
President de Catalunya Estat Propi
4 d’octubre del 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada