dilluns, 13 d’octubre del 2008

1250 ANYS DE NACIÓ CATALANA

1250 ANYS DE NACIÓ CATALANA

És tan excessiva la manipulació que es perpetra contra el nostre Poble, per a mantenir-lo en un estat de infantilització permanent, que s’arriba a uns extrems impensables en cap altra nació del món.
Quan a la nostra Història, fou clamorós i de jutjat de guàrdia científic, el fet de falsejar el naixement de Catalunya i enganyar al nostre Poble, amb la farsa imperdonable del “Mil•lenari de Catalunya”, l’any 1988; i l’agreujant de la col•laboració o l’aquiescència de la gran majoria dels nostres llicenciats i doctors en història. Fins i tot cal remarcar que la segona autoritat institucional d’aleshores, el President del Parlament Miquel Coll i Alentorn, era un especialista molt reputat en la història de la formació de Catalunya.
En aquest sentit, Coll i Alentorn ens reporta, entre altres coses, que Guifré El Pilós, al concili de Troyes de l’any 878 – 110 anys abans del 988 -, rebé formalment el mandat d’unificar els comtats catalans. Com podia, doncs, néixer Catalunya més d’un segle més tard? Cal tenir en compte que sense l’existència i la consistència de la nostra Nació, els francs i l’església no s’hagueren pres la molèstia de jerarquitzar-la i estructurar-la políticament, tot solemnitzant-ho.
Per tant, insistim-hi: l’any 1988 celebràvem el mil•lenari de la Independència de Catalunya – no el mil•lenari de Catalunya -, que el Comte Borrell II assolí “de facto” l’any 988; al no rebre la protecció del rei franc Lotari I , front la “ràtzia” d’Al Mansur que devastà el comtat i la ciutat de Barcelona l’any 985.

Així doncs, la pregunta és: quan va veure la llum la nostra Nació?
Tot i que el naixement d’un poble no és tan precís com el d’una criatura, podem asseverar que fou l’any 759. És a dir que l’any vinent farà 1250 anys.
Veiem-ho: després que Carles Martell, el fundador de la dinastia carolíngia, aturés l’avenç musulmà a Poitiers (732), s’apoderés d’Avinyó (738) i assetgés Narbona, que no pogué expugnar; el seu successor Pepí el Breu, la conquerí (759) amb bona part de la Septimània. Aquest fet propicià la vinguda dels iberoromans a repoblar aquelles terres, i la formació de les dues nacions germanes: Occitània, que s’expandí cap a l’oest, el nord i l’est, i Catalunya que ho féu cap al sud ( des del Rosselló i la Cerdanya ).
Ferran Soldevila, el millor historiador que hem tingut mai – bescantat, prohibit o silenciat a les nostres universitats – ens ho narra així: “ La Septimània fou país de refugi per aquells cristians de la nostra terra que no van voler romandre sota el jou sarraí. Es van establir principalment al Rosselló i a les contrades de Narbona, Carcassona i Besiers”.
Més tard, Carlemany creà l’anomenat “règim dels hispans”, que basant-se en la institució de la “aprisió”, concedia el títol de propietat al repoblador que ocupava una terra vacant. Val a dir que la propietat també comportava l’obligació de defensar aquelles contrades.

Els catalans, que tant proclius som a preuar i a exalçar als altres – encara que siguin enemics nostres –, sempre ens silenciem o minimitzem nosaltres mateixos. Fins i tot evitem el nom de Catalunya, si no és estrictament ineludible. Tanta por ens fa que els colonitzadors i els renegats ens acusin de mirar-nos el melic? Les hienes udolen?, senyal que som! No ho veieu que silenciant-nos coadjuvem a la nostra desaparició com a Poble? Només podem parlar de bolets, panellets i pastorets que és el que vol l’enemic?
Proclamem ben alt i sense complexos, que Catalunya l’any 2009 farà 1250 anys que existeix. I com que no podem esperar cap mena de commemoració ni celebració oficials d’aital aniversari – l’única cosa que saben fer els titelles-col•laboracionistes és porquejar-ho tot -, el millor que podem fer l’any vinent és refermar-nos en el compromís de lluitar per la pervivència i la continuïtat lliure i reeixida de Catalunya, bo i arrenglerant-nos en la brega pel nostre Estat Propi.
És amb aquesta finalitat que un grup de patriotes varem fundar a Reus el dia 15 de setembre, l’entitat Catalunya Estat Propi.


Antoni Gomis

President de Catalunya Estat Propi
12 d’octubre de 2oo8
catalunyaestatpropi@gmail.com
http://www.catalunyaestatpropi.blogspot.com/