EL FUTUR DELS NOSTRES FILLS

EL FUTUR DELS NOSTRES FILLS

François-Marie Arouet VOLTAIRE (1694-1778), gran pensador francès, té un llibre molt important intitulat: “El segle de Lluís XIV” (1751), en el qual diu el següent: “Catalunya pot passar de l’univers sencer, però els seus veïns no poden viure sense ella”. Vet-ho ací la clau de moltes coses. L’afany de saquejar Catalunya és insaciable. Si no ho aturem, no pararàn fins veure’ns ben escanyats.

L’any 2005 l’espoli fiscal (diferència entre el que Catalunya paga a espanya, i el que rep en forma d’inversions, subvencions i prestacions) va ultrapassar els 15.000 milions d’euros (2 bilions i mig de pessetes). Això representa més de 40 milions d’euros diaris (6655,2 milions de pessetes), que es el que val, aproximadament, un hospital comarcal; l’hospital regional projectat recentment a Reus, en costa uns 73 milions (12.145,74 milions de pessetes). Es a dir, espanya ens va robar cada dia de l’any passat un hospital comarcal ben equipat i una mica més. Els experts ja calculen que, enguany, l’espoli fiscal, sobrepassarà els 16.000 milions d’euros (2 bilions 662,080 milions de pessetes). I l’any 2007 augmentarà sensiblement, per la senzilla raó que Europa tancarà parcialment l’aixeta, del bilió de pessetes anual que ha concedit durant 20 anys (1986-2006), a l’estat espanyol.

I això no s’acaba aquí. Pot ser perquè el robatori fiscal és tant immens, ningú, excepte Francesc Sanuy, i no més parcialment, parla de l’altre espoli: El que anomenarem oligàrquic. Per exemple: Inversions de “La Caixa” en terres espanyoles i sud-americanes – deu ser perquè no més parlen espanyol- amb els recursos dels catalans. No solament dels que tenen compte a l’”entitat estelada”, si no també dels que passem pels seus “burots” de peatge, i som clients-captius d’ells, en bens bàsics com l’aigua, el gas, etc. D’aquest robatori a l’engròs n’hi ha moltes altres mostres: Obres públiques i civils fetes a Catalunya per empreses propietat d’una oligarquia, que no farà revertir ni invertirà cap cèntim d’euro dels seus beneficis, a la nostra Nació. Quin set-ciències va ser el que va inventar, allò que els “progres” reciten com un mantra: “ el diner no te pàtria”? I tant que en té! La patria del diner és aquélla que rep els beneficis dels robatoris i de les inversions (com la cova d’Alí Babà) Es a dir, en el nostre cas, la cova de lladres instal·lada a la capital de l’”imperio”; des d’on distribueixen el botí de la rapinya, fiscal i oligàrquica, per tot el seu territori.

Com se presenta doncs, amb aquest panorama, el futur dels nostres fills?
Com podrem ser atractius, sense infraestructures, per als inversors de fora, i també pels de dins?
Com ho farem sense un aeroport transoceànic i sense ports homologats internacionalment?
Com pot ser que encara no tinguem un veritable corredor mediterrani, que uneixi València amb Barcelona i Europa, per a poder continuar creant riquesa dins de la Nació Catalana o Països Catalans?
Com podem encarar el futur amb un transport públic que, dia si dia no, paralitza la vida activa dels catalans?
Com avançarem tecnològicament i científica, si resulta que hi ha empreses privades al món, que una sola d’elles, inverteix més en I+D (investigació i desenvolupament) que tota la nostra Nació (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó) junta?
Com poden parlar de futur –de fet no en parlen seriosament- els titelles col·laboracionistes que ens representen, si el tenim tot sencer en mans de la “divina providència”?

Cal organitzar un FRONT PATRIÒTIC, per acabar amb aquesta sagnia vampiresca, que, com molt bé diu l’economista Ramon Tremosa, posa en perill el normal desenvolupament econòmic de Catalunya (Països Catalans), i, per tant, ennegreix perillosament el futur dels nostres fills.

Antoni Gomis
22 de desembre de 2006
catalunyaestatpropi@gmail.com
http://www.catalunyaestatpropi.blogspot.com/