LA CROADA DE LA CARCÚNDIA

LA CROADA DE LA CARCÚNDIA

La nova croada de la carcúndia nazi-franquista s’ha posat en marxa. Els carrers de l’estat espanyol s’han omplert de fanàtics cafre-bàrbars “rojigualdos”, inflats d’odi contra tot allò que posi en perill, la seva pútrida i tronada espanya imperial. El toc de cornetí de la mobilització, l’efectua el “motlle de nan de jardí “- tal i com el periodista Iu Forn anomena al “camarada portavoz”- que des de la ràdio dels bisbes espanyols, cada matí vomita bilis pudent, superant fins i tot a la nena de “L’exorcista”. Aquest magma caspós i “cutre” que va des dels “legionarios de cristo”, fins a la “peña garrula de tomelloso de los hidalgos”, a més a més de ser ridícul i grotesc, és molt decebedor. Si home ! No saben cantar “montañas nevadas”, “prietas las filas” ni “yo tenia un camarada”. I quan arrenquen el “cara al sol”, no saben acabar ni la primera estrofa. Si els vells franquistes s’alcessin de la tomba!.

Tanmateix però, aquest “movimiento remozado” té un problema difícil de
resoldre : Qui és el nou “caudillo” que capitanejarà la tropa?
Ho farà el “maricomplejines de los hilillos”- rajoy, o hauran de fer reaparèixer a “don mendo-aznarin del islote perejil” ?

L’altra qüestió essencial que ha de tenir tota croada com cal, es un bon oracle. Per si torquemada-rouco varela encara no hi ha pensat, li suggereixo que tornin a invocar a la mare Ràfols, com fa 71 anys. Per saber qui era, consultem el llibre d’Encarna Parreño “Converses amb Carles M. Espinalt”: A la pàgina 57 el professor Muñoz Espinalt diu :
” Saps en quina mena de literatura, adés fomentava l”imperio ”la seva missió divina? En unes profecies tronades que sembla ser, havia deixat escrites una monja nascuda l’any 1781, a Vilafranca del Penedès i que va residir molt de temps a saragossa, com a superiora d’un convent d’aquella ciutat, on va passar tota la guerra napoleònica. Encara hi ha qui la menciona amb misteri “. I més avall diu:” A la monja la presentaven com la mediadora entre l’”imperio” i Déu. Per fer-s’ho venir tot rodó, deien que els escrits de la mare Ràfols -les revelacions-, no s’havien trobat fins poc abans de la guerra del 1936. Tot els encaixava amb una exactitud gairebé matemàtica.
Teniu a mà alguns d’aquests escrits “dictats des del cel”?
No faltaria més, llegim-ne uns quants fragments: ”Este escrito será encontrado cuando se avecine la hora – es refereix al sagrat cor de Jesus – de mi reinado en españa, pero antes haré que se purifique de todas las inmundicias”. Això de purificar les immundícies, era aprofitat per justificar les repressions i els assassinats. La veu divina anunciava també a la superiora d’aquell convent de Saragossa, amb la missió que el missatge s’escoltés anys i panys després d’haver estat formulat: ”Les hago saber por tu medio a los españoles que yo les sostendré en todo, que siento predilección por mi querida españa, tan amada de mi madre santísima y antes de perder la fe en ella, haría que desaparecieran los pueblos”.

Mentrestant, nosaltres els catalans, hem de contemplar aquest espectacle immund per veure fins a on arriba. I amb l’afegitó reconfortant de les baralles entre espanyols. Ara ja ni tan sols hem d’escoltar al “pare carabassot” Jordi Pujol, quan des de la “trona” els renyava. ”Son una colla de ximples” ! els hi etzibava el gran fracassat de l’”estabilitat” i de l’”encaix”. De moment en tenim prou seguint aquell proverbi que diu : “Asseu-te a la porta de casa teva i veuràs passar el cadàver del teu enemic”.
Tot això, crec jo, és un pas més en la descomposició de l’estat espanyol. En aquest sentit és molt recomanable, la lectura del llibre de Josep M. Batista i Roca “La desintegració d’espanya i les idees de Toynbee”.
I la resta del món què deu pensar quan contempla aquest “revival” nazi-franquista?
Per l’Independentisme català, això és vent de popa. Com menys homologable i presentable sigui l’estat espanyol, més fàcil serà internacionalitzar el nostre Plet i trobar aliats per a la nostra Causa.

Antoni Gomis

30 de març de 2007
catalunyaestatpropi@gmail.com
http://www.catalunyaestatpropi.blogspot.com/