EL GRAN FRACÀS DEL VICENSVIVISME (III)

EL GRAN FRACÀS DEL VICENSVIVISME (III)

En aquestes alçades del discurs potser algun llepafils dirà que ja n’hi ha prou d’aquest color, que això és cosa del passat , etc. No hi estic d’acord.
En primer lloc perquè la plaga vicensvivista ja fa més de 50 anys que dura, i se n’ha de parlar per denunciar-la i aturar-la d’una vegada. I a més, si els catalans hem hagut d’aguantar tants anys de discurs únic com a estratègia a seguir, permeteu-me que
– després de constatar el desastre assolit – abundem el que calgui, en la més que probable -al meu entendre- raó que l’ha fet possible.
En segon lloc per la importància i la magnitud del càncer – esperem que reversible – que ha provocat al sí del catalanisme. D’altra banda, per a poder atacar el mal, s’ha de saber ben bé d’on ve. Quina és la causa i fer-ne un diagnòstic encertat. Tal i com diuen els bons mestres d’escola, per a resoldre un problema aritmètic s’ha de plantejar bé. Si el plantejament és erroni no es pot atènyer la solució.
En tercer lloc per la immensa injustícia que representa, en aquesta pseudodemocràcia, no poder fer-li front, no ja amb les mateixes armes, ans amb una desigualtat enorme de proporcions, mitjans i recursos. Tot l’”aparatxik” del catalanisme “oficial” i del “progrespanyolisme” està controlat o al servei del vicensvivisme. Que és com dir de l’”imperio”.

I no és cosa del passat perquè el vicensvivisme és viu, i segueix corcant i destruint la Catalanitat, així com coadjuvant molt eficientment en l’espoliació i el saqueig permanent que exerceix la sangonera espanyola, a casa nostra. O no aproven i certifiquen cada any, els nostres titelles col.laboracionistes els pressupostos que ofeguen als Països Catalans?. Es va morir la cuca l’any l960, però el verí encara actua. Prou que ho han procurat i ho procuren els seus sectaris i totalitaris deixebles. Sobre tot ocultant i silenciant tot allò que no s’acomoda al seu “diktat”.

Com deia el professor Muñoz Espinalt la política és el “cafè , cafè” de la direcció humana. I, desgraciadament , al ram del titellam-col.laboracionista és on més ha incidit i s’ha escampat l’epidèmia vicensvivista. Per tant , també és on més s’ha evidenciat el gran fracàs d’aquesta doctrina.
Els dos fills polítics del guru i herald de l’”imperio” que més han excel·lit com a deixebles seus en aquest terreny son, per ordre d’importància, el Pare Carbassot – Jordi Pujol i el “ Trostki de Mollet”- Jordi Solé Tura (així el batejà el venerable i actiu patriota Joan Ballester i Canals). Tant l’un com l’altre, declarats i fervents seguidors de Vicens Vives.
En una de les moltes reunions a casa de Carles M. Espinalt, i poc després de la publicació del repugnant –per anticientífic i anticatalà– llibre del “Trostki de Mollet “, “ Catalanisme i revolució burgesa “, Ballester i Canals va profetitzar que l’”imperio “ li pagaria la factura fent-lo “menistru “.
Pel qui no l’ hagi llegit , reproduirem textualment la frase que encapçala el llibre, doncs ja és tota una declaració de principis anticatalans i anticientífics: “ La història del nacionalisme català és la història d’una revolució burgesa frustrada “.
Tal i com afirmava Muñoz. Espinalt la història del Nacionalisme Català és la història de la lluita que, amb més o menys encerts, errors, defallences i fermeses, malda tenaçment per alliberar-se dels dos estats que ens colonitzen: espanya i frança.
Val a dir també, que el llibre del “ Trostki de Mollet “ no va tenir cap problema de publicació, ni de divulgació, sobre tot entre el món universitari, en plena dècada dels seixanta; tenint en compte que l’autor, llavors, era militant de “organización comunista de españa bandera roja”. Voleu dir que era tant anticomunista com deia el dictador sanguinari ? Més aviat penso que un llibre anticatalà d’autor comunista fanàtic, els hi anava co anell al dit per a fer realitat allò tant espanyol de: “Hágase el milagro lo haga Dios o el diablo”.

Després de passar pel PSUC, on fou considerat una mena de vaca sagrada, els abandonà per a poder pixar més alt. El fitxaren com a figura estel·lar els del PSC-PSOE-GAL i el van fer “menistru “.
Com a bon esclau llepaculs dels espanyols va declarar , sense cap mena d’argumentació raonada, que la Independència de Catalunya seria una “catàstrofe”.
De fet, una petita anàlisi psicoestètica del seu rostre, amb el llavi de baix tantíssim sortit, denota un accentuat primitivisme que el priva de la racionalitat assenyada. També indica l’envejós primari, a més d’una important absència de sentit social.

És molt esfereïdor i lamentable pensar en la gran quantitat d’universitaris dels anys seixanta i setanta, que aquest autèntic impresentable va desorientar i neutralitzar.
Com a extra o propina d’agraïment pels serveis prestats a l’”imperio”, i com a colofó final a una de les derives més reaccionàries de l’actual restauració borbònica, al
“ Trostki de Mollet “ li van col·locar, amb simiesques reverències i vinclades d’esquena per part d’ell, la “ banda y el lazo de isabel II “. Ja veieu doncs la trajectòria tan
“ honorable “ d’aquell “bandera“ anticatalà, i destacat deixeble de Vicens Vives.
Ja ho diem els catalans: Els testos sempre s’assemblen a les olles.

Antoni Gomis

19 d'octubre del 2007
catalunyaestatpropi@gmail.com
http://www.catalunyaestatpropi.blogspot.com/