ESSENCIALISME ÉS IDENTITAT

ESSENCIALISME ÉS IDENTITAT


Ja fa uns 25 anys, des de que es va perpetrar la “ley organica de armonización del proceso autonómico”, la famosa “LOAPA” (un dels fruits amargants del 23-F), que bescantar i menysprear la Catalanitat, forma part del decàleg del bon progrespanyolista. Que si la “cultureta”, que si la “cultura de barretina”, que si “folclòrica i d’espardenya”, etc... Tots aquests qualificatius degradants, es van esbombar a través dels mitjans de manipulació del progrespanyolisme (“el periodico”, “el pais”, “cadena ser”, etc...), en temps del pujolisme.

Ara que el progrespanyolisme, gràcies al pseudoindependentisme, ja gairebé ocupa tots els espais de poder delegat a Catalunya, s’han empescat eufemismes igualment denigradors, però edulcorats i acadèmics; altrament el pseudoindependentisme quedaria completament amb el cul enlaire.

La cançó de l’enfadós actual és: “Que si mirar el passat és decadent ( no més mirar el passat de Catalunya, esclar; el d’espanya i frança no), que si vetllar per Catalunya és “mirar-se el melic”, que si (i ací tenim la paraula màgica, la gran troballa) l’”essencialisme no va enlloc”, etc, etc....
Qué vol dir essència?: Ve d’ésser. Per tant, etimològicament parlant, voler ésser no va enlloc? Si agafem el diccionari Fabra diu: “Allò que per una cosa és el que és; el que hi ha en una cosa de permanent i invariable; el que constitueix el fons de l’ésser, la naturalesa pròpia d’una cosa”. Exacte! Si Catalunya perd la Llengua, Cultura, Usos i Costums, Dret Civil i l’Esperit (veieu el llibre que tant bé el retrata: “L’Esperit de Catalunya”, del metge i patriota català, mundialment reconegut i que tants milers de vides va salvar a la II Guerra Mundial, Josep Trueta), què li queda?.

El més curiós i paradoxal del cas, és que no diuen mai res del fanatisme i de l’integrisme espanyol (qualificar-lo d’essencialisme seria massa acadèmic per a descriure quelcom tant rònec i ple d’engrut). Per exemple: No critiquen mai la conferència episcopal espanyola, que encara està en plena “cruzada” fins al punt d’anomenar la “unidad de españa”, “sagrada”. Com és que no carreguen contra aquesta caverna integrista preconciliar, trufada d’aires inquisitorials? No més cal veure i sentir el seu “quefe” rouco varela, que sembla talment la reencarnació de “fray tomás de torquemada”.

Heu vist la caspa i la pudor de resclosit, que destil·len des d’alguns programes de televisió tan publica com privada, els espanyols, sense que això es mereixi cap mena de crítica per part dels nostres “progres” i “pseudos”?.
De fet, això no pot ser titllat d’essencialisme. No seria correcte emprar una paraula tant culta, per a descriure aitals manifestacions de trogloditisme en ple segle XXI.

I ara els francesos: Heu estat mai a frança el 14 de juliol ?. En qualsevol poble veureu el que és, no l’essencialisme, si no un pur espectacle grotesc, xaró i força ridícul per a celebrar la revolució francesa. De fet, el que més els caracteritza, és la gran barra que tenen; doncs després del gran acte de covardia, que van cometre el maig-juny de 1940, encara parlen de “grandeur”. Això no és essencialisme. És pura bogeria imperial,tronada i demodé, que no provoca cap mena d’estímul negatiu, als nostres afrancesats progrespanyolistes i pseudoindependentistes.

És molt injust i pervers, titllar de decadent i d´estèril l’ àrdua i feixuga lluita per a salvar i mantenir la Identitat Catalana. És intolerable i propi de miserables que, amb l’eufemisme “essencialisme”, o amb parides de l’estil “patriotisme social” , es vulgui laminar i erosionar la Catalanitat. Però, no ens deixarem afectar ni desmoralitzar per aquests brams d’ase. I qu’em perdonin els rucs! Si monstres sanguinaris no van poder acabar amb la Llengua,Cultura i Nació Catalanes; aquesta caterva de pretensiosos i titelles col·laboracionistes, creuen que ho faran?

I si ens mantenim ferms, a més a més, els nouvinguts s’incorporaran amb orgull i satisfacció a la nostra Pàtria. No solament es faran del Barça, com ara; si no que també defensaran i lluitaran per Catalunya. Integrar els immigrats, exigeix tenir una estructura Nacional sòlida. Altrament, on s’integrarien? Quins referents de Catalanitat tindrien? Com seriem seductors per a anostrar-los, si ens desnaturalitzéssim i perdéssim les nostres arrels? Que ja no se’n recorden, del missatge del progressista (aquest sí) Raimon, quan cantava allò de: “Qui perd els orígens, perd l’identitat”.

No cal que s’hi esforcin. Catalunya, com deia Gaziel, te 7 vides com els gats. És tan gran la força tel·lúrica d’aquesta Terra, que sembla cosa de “màgia”. Quan la majoria dels nostres compatriotes, desgraciadament avui per avui; no estan, el que en podríem dir, en plena motivació per a la lluita Nacional, veiem amb esperança com gent vinguda d’ Extrem Orient, d’Amèrica, d’Àsia, d’Àfrica i de la resta d’Europa, abracen la Catalanitat. Per tant, encara que molts de vosaltres esteu aclaparats i decebuts, per les moltes traïcions dels que us crèieu que ens defensaven, i proclamaven tenir admirables objectius en el seu horitzó; deixeu-vos de lamentacions, i molt menys d’abandonar la lluita. Perquè està ben clar que no hi ha res perdut, ans al contrari, i com molt bé deia el poeta: “Tot esta per fer, i tot és possible”.

Antoni Gomis

2 de febrer de 2007
catalunyaestatpropi@gmail.com
http://www.catalunyaestatpropi.blogspot.com/