RIDICUL "PRATIOTISME SOCIAL"

RIDÍCUL “ PATROTISME SOCIAL”

Això del “patriotisme social” és una parida de programa polític, perpetrat contra la Catalanitat. Ara resulta que per a fer polítiques socials s’ha de descatalanitzar (encara més?) Catalunya. Com si fos incompatible, ballar sardanes i cobrar la pensió no contributiva.

A qui volen enganyar? Ara diuen que ja s’han acabat les polítiques identitàries (no més les catalanes; les espanyoles, com les “ferias de abril” o les “casas regionales”, no). Com si ja poguéssim viure plenament en català a Catalunya. Tot al contrari. No hi ha ni un medicament, que porti ni una sola paraula en català; per tant, no es pot ni sobreviure en català.

Però jo em pregunto: Perquè desapareguin les llistes d’espera de la sanitat, hem de deixar de pensar en català?. Perquè els trens funcionin com en un país civilitzat, hem de deixar de sentir-nos catalans? Perquè les vídues no passin penúries econòmiques, han de renunciar a la seva ànima catalana?.

Bestieses! No solament no es incompatible el fet nacional amb el fet social, si no que un s’alimenta de l’altre. Exemples: els espanyols tenen col·locada al bell mig de la seva capital, la bandera més gran del món. Des de els seus mass media (ràdios, televisions i premsa) esbomben el seu patrioterisme tronat (no social sinó imperial) per terra mar i aire. Fan de una manifestació cafre-bàrbar de tortura animal, la seva “ fiesta nacional” . La seva sel·lecció de futbol, tot i que sortosament sempre fa el ridícul, es sobredimensionada fins a uns extrems fanàticament grotescos.
Em volen dir, srs. “patriotes socials”, on és el menyscabament i la disminució de les seves prestacions, comunicacions, subvencions, inversions, etc., que no vagin més enllà de la corrupció, incompetència i indolència endèmiques que els caracteritza?.

Es que pot ser els francesos, malgrat la seva imparable decadència, si no hi posen remei, han renunciat a l’ànima jacobina i a la “grandeur” per a poder fer polítiques socials?.Ja voldrien els nostres pagesos de l’avellana, tenir la protecció, les subvencions i els ajuts de tot tipus, que tenen els nostres germans vinyataires de la Catalunya Nord.
Es que, deixant de banda els estats genocides, als països escandinaus, per a fer politiques socials, renuncien a la protecció front la globalització, dels seus idiomes i cultures?
Tots els estats del món, per forts que siguin, fan Política Nacional. Amb molta més raó n’haurem de fer els catalans, malvivint entre dos estats (frança i espanya) que malden, pel cap baix, des de fa més de tres segles i mig per exterminar-nos com a Poble.
No home no! Per a fer polítiques socials i no demagògia barata,s’ha de tenir tremp i caràcter directiu plantant cara al colonitzador, que ens roba i ens espolia a cor què vols. I no malbaratant i aixecant la camisa dels catalans, durant dos anys llargs,amb un estatut-estafa.

D’altra banda, i parlant de teoria política, una expressió tan cursi i enganyosa com “patriotisme social”, a més a més de ser antitètica, palesa la manca de cultura política dels seus inventors. Les paraules pàtria i patriotisme, sempre i únicament, fan referència a un sentiment o un fet nacional. Que hi té a veure, posem per cas, inaugurar un ambulatori, amb un sentiment de pertinença nacional nadiu o adoptat? Per tant, en la forma i en el fons, aquesta ridícula expressió ens augura mals averanys. Fa tot l’efecte que acomplexarà i enfonsarà, encara més, la migrada moral dels catalans, i enfortirà i envalentonarà una mica més, la gosadia dels enemics de Catalunya, i dels colonitzadors que habiten a casa nostra.
I deixem-nos de punyetes! Per a fer una truita s’han de trencar els ous! La única fórmula que hi ha, per a poder gaudir de prestacions, inversions i subvencions, es que espanya ens deixi de robar. Perquè, tal i com deia el professor Muñoz Espinalt, parafrassejant al bisbe Torras i Bages: ”Catalunya, o deixa de pagar a espanya, o no serà”.

Antoni Gomis

7 de desembre de 2006
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com