ESTAT PROPI II

ESTAT PROPI II

La intel·ligència , i més concretament la intel·ligència política, no solament no està renyida amb el patriotisme , com de vegades s’ha afirmat des del “progrespanyolisme “, si no que es complementen i casen perfectament. Fins i tot es pot asseverar sense complexos que, com més intel·ligència més patriotisme.

“There is a forgotten, nay almost forbidden word , which means more to me than any other. That word is England “ ( Hi ha un oblit , una paraula quasi prohibida oficialment, que per mi té més significat que cap altra. Aquesta paraula és Anglaterra ).

Hi ha algú que cregui que Winston Churchill, l’autor d’aquesta frase, no era un home intel·ligent ?
Un dels nostres drames és que, si un patriota català digués quelcom de semblant, seria titllat d’il·luminat, de boig o, més suaument, de molt ceballut. Fins i tot, sent més moderat que Churchill.
En canvi, el patrioterisme espanyol queda ben retratat, en aquella afirmació tan absurda i esotèrica : “espanya es una unidad de destino en lo universal “. I la seva infinita supèrbia, no exempta de bogeria còsmico-imperial, en aquell refrany: “Antes que Dios fuese Dios, y los peñascos, peñascos; los Ortiz eran Ortiz y los Velascos, Velascos”. Es a dir que espanya no la va fer Déu, com afirma irònicament l’amic Frank Dubé, puix ja existia abans que ell.
Per cert, perquè no intenta “heroicament”, espanya, recuperar el “peñon de Gibraltar”, com va fer amb l’”islote perejil”?

Entre el profund patriotisme anglès i la mamarratxada patriotera espanyola, el patriotisme català -llàstima que sigui tan escàs- és el més ferm i el més assenyat de tots. El pinyol final del discurs de Pau Claris –el dirigent més clarivident que ha donat la nostra Nació- n’és la mostra més exacta i significativa : “Mori jo, i mori infamement, però respiri i visqui l’afligida Catalunya!”.

El patriotisme català, superats de una vegada per totes els camins erràtics, ja no té altra opció que alinear-se amb els que volem crear un Estat Propi als Països Catalans. No més ens podem presentar a Europa i a la ONU com a membres de Ple Dret. Es a dir com un Estat Sobirà. Ara ja està clar que sense Estat Propi desapareixerem com a Poble.

La única cosa que ens pot frenar la intel·ligència patriòtica de persistir en l’objectiu de l’Estat propi, és la por. Parlem-ne : Des de la hiena histèrica que ulula per la ràdio de la “conferencia episcopal”, fins al bufó, estret de pit i llepaculs d’espanyols boadella; hi ha un parell de dotzenes d’energúmens que invoquen la “balcanització” de l’estat espanyol. Però una cosa és el desig i l’altra la realitat o la versemblança.
Avui per avui, i en el futur encara menys, l’alternativa militar- per molt que ho digui la constitució espanyola - per evitar la formació d’altres estats a la península ibèrica no és possible, bàsicament per dues raons:

1era. Sèrbia estava unida sota un aclamat dictador, espanya està completament dividida – des dels dos grans partits en greus afers
d’estat , cosa que no passa en cap altre estat del món ; fins a dues associacions , o més, de víctimes del terrorisme, passant pel món judicial, mediàtic, oligàrquic, policial, etc.-.
Ja ho sabem que contra Catalunya tots hi estan d’acord; però una cosa és insultar-la, enganyar-la, o robar-la, i l’altra és agredir-la bèl·licament. Sense lideratge dictatorial únic i sense Hitler ni Mussolini , com fa 7 dècades, és inviable. No més poden fer el que ja fan: atiar “ciudadanos” i fomentar l’odi a la Catalanitat per a crear un conflicte civil.

2ona. L’adscripció de l’estat espanyol a la NATO, sobre tot, i a Europa ho fan inviable. No oblidem que la ex-Jugoslàvia no pertanyia a cap d’aquestes dues organitzacions.

Per tant, tenint en compte que l’espantall “balcanitzador”, no és res més que una quimera terrorista anticatalana, els que pretenem influir en el nostre Poble, a fi i efecte d’arrenglerar-lo en la lluita per l’Estat Propi, estem obligats a haver la mínima intel.ligència, per a no fer d’altaveus de frustrats, impotents i ressentits“papus abusa-nanos”, tot col.laborant a escampar la por infundada entre els nostres compatriotes.

El principal obstacle que existeix, avui per avui i objectivament parlant, per a la consecució de l’Estat Propi per Catalunya-Països Catalans, és la casta politiquera (titelles-col.laboracionistes), mediàtica (mitjans de manipulació i desorientació) i, sobre tot, oligàrquica ( “la caixa”, foment del treball, etc.), que conforma la gran taparada que impedeix l’enfrontament polític obert i descarnat, entre el Poble Català i l’estat espanyol.

Antoni Gomis
4 de maig de 2007
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com