ESTAT PROPI

ESTAT PROPI

La presa de pèl de l’”españa de las autonomías”- en realitat de la nova restauració borbònica – ha tocat fons a Catalunya. Els titelles-col·laboracionistes que escalfen butaques al Parlament del Parc de la ciutadella de Barcelona, han comès un error fatal. En posar en marxa la confecció de l’estatut-estafa, la gran dèria maragallana , no sabien – si en són de cretins ! – que això precipitaria l’evidència de la impossibilitat i de la inviabilitat de l’”encaix” de Catalunya a espanya. El “pare carbassot” Jordi Pujol, gat vell ell, ja s’ho pensava, però no s’el van escoltar i ara tenen un “problema”.
El carreró sense sortida política ni demagògica, on espanya està situant Catalunya, fa que entrem en una fase – la última de l’espanya colonitzadora, segons Josep M. Batista i Roca – apassionant i molt interessant des del punt de vista de la ciència política, i, evidentment molt engrescador i il.lusionant pels que volem constituir un Estat Propi als Països Catalans.

Molts catalans “dependentistes”, es a dir els que pateixen el complex E.E.- estat espanyol- , ja comenten que amb espanya no hi ha res a fer. Ni autonomia, ni federació, ni tan sols descentralització administrativa, com encara diuen alguns repatanis – intenteu donar-vos de baixa a Catalunya del telèfon fix que pertany al monopoli de “telefonica”, per ex., i veureu la descentralització que hi ha . Abans es podia fer fàcilment-.
Quina mena de descentralització sería, la que ni tan sols gosa qüestionar l’existència d’organismes estatals com les “diputaciones provinciales”, o els, amb el nom que vulguin, “gobiernos civiles”?
Quina classe de descentralització administrativa és aquella que quan s’”autonomitza”, s’inventa un nou càrrec repressiu com la “delegación del gobierno”?
El professor Muñoz Espinalt deia : “Quan l’”imperio” es “democratitza”, cal vigilar que no tinguis el teléfon “punxat”. Es a dir “centralitzat”.
Quin tipus de sistema descentralitzador és el que no et permet ni decidir sobre les nostres Festes ? No fa gaires anys vaig assistir a un Palau de la Música Catalana ple de gom a gom , per a salvar la diada de Sant Esteve. Encara ara no està garantit si hi ha una mala coincidència de dates.
I els nostres representants – quina creu !- encara parlen de vegueríes. A més a més d’estar tarats de cretinisme polític, ens prenen per imbècils.

Totes aquestes misèries, fa 4 anys, el “pare carbassot “ les anava “trampejant”. Fins i tot podríem batejar-lo com el “Tafur del Llobregat”. Cal reconèixer la seva “habilitat” en la col·laboració inestimable i “anestesista”, en la quasi destrucció del teixit socio-econòmic català, i, per tant de l’Esperit de Catalunya. Tot per a un més gran “botí” i “engrandiment “ dels seus “amos” de l’ oligarquia espanyola. Perquè creieu que el van fer “español del ano “? Quina poca dignitat ! Després de fotre-li la Banca Catalana heretada de son pare, encara els hi fa la feina bruta.

Però ara, la mentida de l’”autonomia” ja no se la creu ningú. I l’actuació descarada dels uns passant el ribot- els “pícaros” trufats d “inquisidors”-, i la manifestació descarnada d’odi anticatalà, dels de la carcúndia cavernícola; rebutjant per Catalunya el que és bo per Andalusia, han deixat sense arguments demagògics – de polítics no n’han tingut mai- al titellam- col·laboracionista.
I de retruc està desacomplexant a molts compatriotes nostres, cap a la via independentista. Abans no s’hi negaven, però et replicaven que no era possible; palesant el 1er dels 4 punts de l’esclau de qualsevol època, sistematitzats pel professor Carles M. Espinalt: “Creure que mai podrà independitzar-se o alliberar-se”.

Per tant, a partir d’ara, tot aquell que prediqui les “bonances” de pertànyer a espanya, ja podeu convenir sense possibilitat d’error que, o és un imbècil rematat, o – molt més probable – un “mercenari de la menjadora”. És a dir, o cobra directament del “presupuesto del estado español”, o se’n beneficia.
Aquest personal aprofita el seu accés als mitjans de manipulació, per emetre esgarips histèrics contra la formació d’un Estat Propi per Catalunya. Diuen que seria contraproduent(?), que no cal (?), que d’estat com menys millor, etc. Però, curiosament, aquests pseudo-arguments i sofismes no els pronuncien mai contra l’estat espanyol o el francès. Tramposos! Son uns estómacs agraits que tenen el cul llogat
Si no és bo tenir un estat propi, com es que cap estat del món vol deixar de ser-ho? Perquè no intenten convèncer als espanyols que sense estat propi es viu millor?
Com que no ens cal un Estat Propi perquè espanya ens deixi de robar?
Qui ho diu que sense un Estat Propi tenim garantida la supervivència de la
llengua catalana?
Encara més important : Com podem assegurar i clarificar el Futur dels NOSTRES FILLS sense desempallegar-nos d’aquests dos estats predadors i genocides, que son espanya i frança ?
Com es fa Això sense poder decidir amb res important, ni ser amos de casa nostra ?

Les seves mentides i fal·làcies no podran deturar el camí cap a la configuració del nostre Estat Propi. Estat que com la nostra Nació ha d’anar de les Corberes al Segura i del Cinca a Menorca. Encara que com a Irlanda no es pugui constituir al mateix temps a tot el territori. El que cal es fer les coses bé, perquè per culpa nostra, no trigui més del compte.

Antoni Gomis

20 d'abril de 2007
catalunyaestatpropi@gmail.com
www.catalunyaestatpropi.blogspot.com